L’assemblea ratifica el preacord de l’ERO a Nissan
Els sindicats recorden la importància d’un pla de reindustrialització per a les plantes que tancaran a finals del 2021
Aragonès creu que el desenllaç facilita la recerca d’opcions alternatives
Han calgut molts mesos de patiment pel futur de les plantes, tres mesos de vaga i una negociació extenuant després de la presentació de l’ERO, però finalment l’assemblea de treballadors de Nissan va donar ahir al matí un vistiplau unànime al preacord a què havien arribat la vigília direcció i representants sindicals. Aquest garantirà que no hi hagi acomiadaments abans del tancament definitiu de les fàbriques, a finals de l’any vinent, i una indemnització de 60 dies per any treballat, “acceptable”, segons els portaveus sindicals, tenint en compte que, per bona que sigui la resolució d’un ERO, sempre serà agredolça. També s’inclouran els treballadors del tram d’entre 50 i 54 anys en el règim especial i hi haurà dret preferent d’incorporació en la futura companyia que abordi la reindustrialització de les plantes.
La culminació de la que probablement és la crisi més important de les últimes dècades d’una indústria a Catalunya va deixar un regust amarg en els negociadors. Per exemple, Miguel Ruiz, secretari general del sindicat Sigen-USOC, va retreure al govern espanyol que hagi mantingut l’article de l’Estatut dels Treballadors que permet la presentació d’un ERO sense permís de l’administració, i el delegat de CCOO al comitè, Miguel Àngel Boiza, va alertar que caldrà persistir en les mobilitzacions per garantir la continuïtat industrial del sector.
Un cop acceptat l’acord, l’activitat es reprendrà, passades les vacances, a finals d’aquest mes. Ara, però, s’obren un munt d’incògnites al voltant dels futurs inversors internacionals que hauran de redreçar l’activitat i sobre els quals només hi ha alguns indicis inconcrets. Els responsables oficials ja han indicat que hi ha empreses de components que hi podrien estar interessades, però que un aterratge d’aquest calibre necessita temps i paciència. No se sap, doncs, si n’hi haurà prou amb l’any i mig de marge que s’obre abans d’abaixar les persianes de les fàbriques, de la producció de les quals depenen no tan sols els 2.525 treballadors afectats per l’ERO, sinó una munió de proveïdors de la zona. Sigui com sigui, el vicepresident del govern, Pere Aragonès, es va felicitar pel desenllaç i va dir que permet “aclarir l’escenari per treballar més a fons les opcions de reindustrialització”.
