Dedico el meu temps i recursos a aquesta tecnologia perquè crec que, pel costat filosòfic, el bitcoin és un protocol descentralitzat de comunicació. Ens empodera i ens permetrà avançar cap a una societat i una cultura alternatives. Una que no faci armes i bombes, que no estigui en guerra amb si mateixa constantment, que no enverini l’aire, la terra i el mar, sinó que tingui respecte per totes les formes de vida. Una societat i una cultura que ens permetrà viure d’una manera sostenible, de manera que la humanitat esdevingui una forma de vida simbiòtica per al planeta en comptes d’una forma parasitària.

El bitcoin i la revolució del diner digital ha començat. Està millor demostrada i experimentada que explicada. Com passa amb els acudits, és difícil explicar el bitcoin. He passat els últims deu anys aprenent a explicar-lo, però, dissortadament, els programadors mundials segueixen creant novetats que he d’explicar de nou. És fascinant, perquè no és el que sembla a primera vista. El bitcoin no són només diners. La cadena de blocs no és només un sistema de moneda. És una plataforma de confiança. No és una companyia ni un producte, tampoc un servei en què t’inscrius. És el concepte de descentralització aplicat a la transmissió segura de valor.

Els diners són una abstracció lingüística que fem servir per comunicar un valor els uns als altres. Fem servir els diners per crear connexions socials, interrelacions, associacions i organitzacions. El bitcoin és el primer sistema de diners que no està controlat per cap entitat, que està completament descentralitzat. I això el que fa és introduir els mateixos efectes que internet va portar a la comunicació. El bitcoin és la transició de diners basats en institucions a diners basats en la xarxa. No són diners digitals per internet. És l’internet dels diners.

Imagineu un món on l’únic requisit per tenir una aplicació reeixida en el internet dels diners són dos interessats. Milions i milions d’aplicacions floriran. Serem testimoni d’una explosió exponencial d’innovació en aplicacions que no podrien construir-se sobre els vells sistemes capitalistes. Al llarg de la història, la propietat de la moneda requeria la condició de persona, ja fos com a individu o com a associació d’individus dins una corporació. El bitcoin no només no reconeix fronteres, tampoc persones. Tant se val si ets una persona, una nevera intel·ligent o un cotxe que es condueix sol. El bitcoin pot ser propietat de màquines, de robots que poden pagar-se mútuament. No és només una oportunitat comercial.

És la base d’un nou sistema de seguretat basat en el mercat. La tecnologia de cadena de blocs unifica diversos sistemes de diners. Ara que internet està fent el diner obert, lliure i global, inevitablement traspassarà el poder dels governs nacionals i les grans corporacions multinacionals als individus, que prendran, espero, el control.

El sector bancari no ha estat el més innovador del món, perquè hi ha un equilibri delicat entre la innovació i la responsabilitat fiduciària conservadora que ha d’existir en els bancs quan controlen els diners d’altres persones. Amb el bitcoin, no controles els diners dels altres: controles els teus diners. Tens completa i total autoritat i no pots ser embargat, censurat o confiscat. Per tant, els diners i les activitats bancàries canviaran per sempre. No es poden operar sistemes tancats amb fronteres que requereixen permís per entrar, que limiten la innovació, perquè ara s’està competint amb una tecnologia que permet el creixement exponencial, la innovació en la perifèria, sense permisos. El bitcoin permet innovació exponencial mundial donant accés als altres sis mil milions, que pateixen necessitats.

Quan la moneda digital es converteixi en norma, sis mil milions de persones, aïllades de l’economia i el comerç internacional, començaran a controlar els seus diners davant governs despòtics i bancs corruptes. Tindran l’oportunitat de controlar el futur, de fer transaccions arreu per accedir al menjar, la sanitat i l’educació.

Per a tots, una mica menys per a nosaltres. Per què? Representem a la classe privilegiada. Tu i jo podem obrir un compte de corretatge en línia i estar operant en la borsa de Tòquio dins de 12 hores, en iens. És un privilegi que tenim. 1.500 milions de persones tenen aquest privilegi. Els altres 6.000 milions de persones poden operar principalment en una moneda i potser tenen un servei bancari molt limitat. Pitjor encara, 2.500 milions de persones no tenen accés a serveis bancaris, Àfrica, Filipines i molts altres. Tots faran un salt i mai tindran una relació amb un banc. Tots els nens que neixen avui mai tindran un compte bancari. Tindran una aplicació bancària. Una que no els dóna un compte, però que els fa banquers: un banquer internacional en una aplicació. No se’ls permetrà obrir un compte bancari fins que tinguin al menys setze anys. En aquells dies, espero que tinguin al menys sis anys d’experiència amb monedes digitals. I m’agradaria veure’ls entrar en una sucursal de banc on algú intenta explicar-los el que significa “de tres a cinc dies laborals”. Em passo el dia tractant de seguir el ritme de Bitcoin i és gairebé impossible. No subestimis això. No escoltis a la gent que et diu que Bitcoin és només per als pornògrafs, anarquistes, terroristes, traficants de drogues i apostadors. Hem de recordar que van dir exactament el mateix sobre Internet.

Cada deu minuts al cor de Bitcoin es processen les transaccions. Les borses mai es tanquen i no hi ha un preu de tancament per a Bitcoin. Ara mateix, l’experiència de viure en Bitcoin, que he estat fent durant més de 5 anys a temps complet, és una muntanya russa absoluta. He vist canvis en el preu de més de 30% en un dia. I tot i així, si mires la tendència a llarg termini, el volum puja, les transaccions pugen, i la volatilitat segueix baixant. El més bonic d’això és que no és tan interessant per a un espanyol, un americà o un britànic. Però ho és per a un argentí, un brasiler o un veneçolà. A ells no necessites dir-los perquè els seus governs els va empènyer a emigrar per ser opositors. Assumeixen que la separació entre els diners i l’Estat és una bona idea. Tot el sistema bancari, de regulació i de supervisió es basa en el simple enteniment centenari en què un tercer té els teus diners, i hi ha la possibilitat que s’escapi o jugui amb ells. Encara que tot el sistema de regulació està dissenyat per evitar-ho, segueix passant amb els bancs, els fons d’inversió i les monedes nacionals. Quan tractes de resoldre el delicte a través del control dels diners, la mateixa organització a la qual li dónes el control dels diners es converteix en el primer delinqüent.Després fan servir aquests diners per cometre actes de genocidi i guerres de tota mena. Cada vegada en la història, el poder absolut sobre els diners corromp absolutament. És una dita anarquista que es repeteix. Hem de començar a pensar en la separació entre els diners i l’Estat, entendre que és igual d’important que la separació entre l’església i l’Estat. Potser aquí els diners queden controlats per un sol govern i funciona bé. Si és aquest el cas, me n’alegro per vosaltres perquè podeu creure que teniu un dels pocs governs benèvols del món. La majoria dels poderosos abusen del poder dels diners per castigar als seus oponents polítics. A més, estem vivint en un món en el qual ens enfrontem a la crisi monetària i dels bancs centrals més inaudita que hem vist des de la introducció dels anomenats bancs centrals.

Perquè no busquem que els governs o els bancs avalin o adoptin el Bitcoin. Creiem que la idea d’una moneda “nacional” és tan ridícula i obsoleta com la idea d’una aerolínia nacional, o d’una companyia telefònica nacional o un rei. Necessitem desfer-nos d’aquestes relíquies. La conclusió és que el sistema bancari tal com el coneixem avui en dia no necessita ajuda per quedar-se en fora de joc. Està fent un molt bon treball per si mateix.

La gent que vol rentar diners fa servir corporacions offshore i advocats cars. Ho fa sense problemes. Una cosa interessant de les organitzacions delictives és que són les primeres a adoptar tecnologies innovadores perquè operen en el nexe entre el major risc i la major recompensa. Telèfons, cotxes i, fins i tot, sabates primer van ser adquirits pels criminals. Si la policia no té sabates i tu sí, pots escapar més ràpid. Els cotxes son només el següent pas. Bitcoin és diners. Per definició, els diners els pots fer servir per comprar qualsevol cosa. Si no pots utilitzar-lo per comprar qualsevol cosa, no són diners. Son un cupó, una targeta de regal o una targeta de lleialtat. Si ve amb restriccions inherents sobre com pots usar-lo, no són diners. Han perdut la funció fonamental com a mitjà d’intercanvi. Per exemple, pots comprar drogues amb Bitcoin? Sí, però puc assegurar-te que és molt més fàcil amb l’euro. Hem d’entendre que l’eina no és el crim. L’eina mai ha estat el crim. I les societats que tracten de prohibir l’ús de martells perquè els martells poden ser usats per colpejar a algú al cap, van pel camí equivocat. Els beneficis d’aquesta tecnologia superen de lluny els riscos. La veritat és que, com a éssers humans, el 99,9% de nosaltres farà servir els diners per alimentar els fills, donar-los serveis sanitaris educació, salut i un futur millor. Això és el que els éssers humans fan amb els diners. Ja vam veure el que passa quan intentem resoldre el crim a través del control dels diners. La mateixa organització a la qual li dónes el control dels diners, es converteix en el pitjor criminal.

El comportament parasitari és recompensat perquè hi ha fluxos centralitzats de diners que algú pot aprofitar. Els nostres actuals sistemes financers centralitzats s’han convertit en un paradís per als paràsits perquè la pròpia arquitectura concentra el poder i crea un sistema de recompensa pel comportament parasitari. Sistemes com aquests son fràgils i corruptes perquè han estat dissenyats de tal manera que recompensen i estimulen aquest tipus de comportament en un model d’incentius on la pena és menor que els guanys que s’obtenen al cometre el crim. Quan es té aquest nivell de destrucció i robatori en una societat, quan es destrueix l’estat de dret i es crea fúria entre la gent, no saben on anar. El que obtens és violència, extremisme, intolerància, odi i un desig desesperat de trobar algú a qui culpar. La descentralització és la desintermediació. La gent necessita entendre que un altre problema insidiós amb els intermediaris és el control. Els intermediaris no només es porten un tros de tot en el que estan involucrats sinó que comencen a dir-te el que pots i no pots vendre, a qui pots i no pots vendre, a quin país pots o no pots enviar diners. Potser això estaria bé si compartissin els meus principis morals i decidissin no gastar milers de milions en armes i guerres i fer altres coses.

Quan l’estimat líder ens diu que la moneda està caient en picat i l’economia s’està morint, no per la corrupció sistemàtica o el comportament parasitari de les jerarquies que xuclen la classe mitjana, sinó pel sabotatge dels veïns o alguna altra amenaça externa, és el seu deure patriòtic utilitzar la moneda nacional i també no sortir de país. Per aquest motiu els immigrants no son tan patriotes. Abans del 2008 no hi havia realment cap altra alternativa. Però alguna cosa va succeir en 2008: Bitcoin. I per primera vegada en la història moderna vam tenir una opció. Aquesta opció no és només una moneda separada, que no pot ser confiscada, que pot ser fàcilment transmesa a través de les fronteres i que pot ser usada com a moneda de rescat per a la gent que no pot o no vol abandonar el país. Ara la gent no necessita deixar el país. Poden sortir de l’economia virtualment, canviant de moneda en el lloc en què es troben i crear una microeconomia paral·lela a la seva comunitat que es connecta amb altres comunitats. La vida pot continuar més enllà de la crisi. No han de enfonsar-se amb el vaixell de l’Estat per ser patriotes. Pensa en el que passarà la propera vegada que un dictador decideixi prendre com a ostatge tota una economia i el 25% de la població digui “adéu, vaig a treure els meus diners“. I treure els diners vol dir que prendré el meu capital productiu, el meu treball, els meus serveis i els meus productes i només els posaré a disposició d’aquesta moneda, de manera que simultàniament estic entrant en una nova economia, comerciant amb gent que està amb mi, i estic sortint i retirant la meva participació i col·laboració amb el vell sistema que està trencat. Ara que Internet està fent que els diners siguin oberts, lliures i globals, inevitablement canviarà el poder dels governs nacionals i de les grans corporacions multinacionals perquè els individus prendran el control en les seves pròpies mans. Aquest és un sistema escalable de confiança basat en les comunicacions de la xarxa. Ara tenim protocols per aconseguir la confiança a través d’Internet. I això no només canviarà els diners, sinó també l’assignació de govern. Tindrem nous models de política basats en aquests mecanismes.