L’IPC català, del 9,5%, confirma el desastre
L’augment del preu de l’electricitat i els combustibles fa pujar la inflació
Alentirà la recuperació econòmica
La inflació a Catalunya ha marcat un nou rècord aquest mes de març, després de registrar una variació interanual del 9,5% en l’índex de preus de consum (IPC), una pujada que es deu, sobretot, a l’augment del preu de l’electricitat i dels combustibles. La pujada a Catalunya, tres dècimes menys que la mitjana del conjunt d’Espanya (9,8%), és la més alta des del maig del 1985 i portarà com a conseqüència més immediata la disminució del poder adquisitiu i la capacitat de compra de les famílies, atès que els salaris no pugen proporcionalment com han pujat els preus.
“Aquestes dades confirmen que tenim un episodi d’inflació i que no és transitori, com s’havia pensat”, explica l’economista Josep Lladó Masllorens, que recorda que veníem arrossegant inflació des de l’estiu passat però que aleshores “es considerava que era transitori perquè tenia molt a veure amb el que passava amb el mercat de l’energia i el subministraments i el transport marítim”. “Ara –puntualitza– el que se’ns acaba de confirmar és que la guerra d’Ucraïna fa que aquest episodi sigui de més intensitat –l’IPC voreja el 10%– i de més persistència, i per tant ja no podem dir que és un episodi transitori ni que estarà resolt a l’estiu com s’havia pensat.”
Aquest economista considera que més important encara que el fet que “l’IPC s’hagi situat en el 9,5%” és “que la inflació subjacent (aquella que no inclou els preus dels productes energètics ni dels aliments no elaborats) sigui del 3,4%, cosa que vol dir que l’augment de preus és generalitzat”. “Aquest 3,4% de la inflació subjacent és un augment molt per sobre de l’objectiu que té el Banc Central Europeu, que és del 2%”, diu Lladó. Recorda que “l’estiu passat, al mes de juny, la subjacent era del 0,2%, i això vol dir que tot aquest augment dels costos de l’energia, el combustible... fa tants mesos que tiben, que al final s’ha acabat traslladant a tots els preus de consum”.
Frenada en la recuperació
La capacitat de compra de les famílies resultarà seriosament perjudicada per aquest augment generalitzat de preus, i l’economista Josep Lladó assegura que “influirà decisivament en la capacitat de recuperació econòmica, perquè el ritme de reactivació es frenarà, és a dir, no creixerem tant com ens pensàvem”. Després de dos anys de pandèmia, i en sectors tan vitals per al país com el turisme, que confiava en una recuperació ràpida, la recuperació serà molt més lenta del que s’esperava.
“La frenada en la recuperació ja ve de la segona meitat de l’any passat, perquè el consum no va créixer tant com ens pensàvem perquè les famílies ja estaven patint l’augment de preus, però a partir d’ara la desacceleració del consum serà molt més gran”, explicita Josep Lladó. Recorda que hi ha altres sectors, a banda dels més lligats al turisme, als quals ja els estava costant reactivar-se per culpa de la falta de subministraments i l’encariment d’aquests, com són el de l’automoció i el químic, molt importants a Catalunya, i que a aquests sectors ara se’ls afegeix l’agroalimentari, al qual se li han encarit molt les matèries primeres. Estem parlant, doncs, d’un problema generalitzat.
La Unió de Consumidors de Catalunya (UCC), d’altra banda, va instar ahir els governs de l’Estat i la Generalitat a prendre “mesures urgents” davant l’alça de l’IPC. Segons les dades facilitades ahir per l’Instituto Nacional de Estadística (INE) respecte al febrer, els preus van augmentar a Catalunya un 2,9%.
LES FRASES
CCOO demana una clàusula de revisió salarial
CCOO va demanar ahir clàusules de revisió salarial per assegurar el poder adquisitiu dels treballadors davant el nou repunt de l’IPC. Pel sindicat, aquesta pujada dels preus posa els treballadors i els col·lectius amb rendes més baixes en una situació d’“extraordinària precarietat”. Segons CCOO, la contenció dels salaris i de les prestacions quan l’increment dels preus dels aliments ja supera el 6% suposa, a més, una pèrdua en la demanda que llastra el dinamisme de la recuperació econòmica. Per això en aquests moments el sindicat considera que es necessiten polítiques socials i salarials “fortes” que facin front als grans reptes que hi ha. La pèrdua de poder adquisitiu fa necessari, per CCOO, un increment salarial i l’aplicació de clàusules de revisió salarial, i demana a la patronal que “superi la miopia” a curt termini i l’insta a negociar “amb visió de futur”. També considera “inajornable” un increment de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), congelat des de l’any 2010, un complement efectiu entre la renda garantida de ciutadania (RGC) i l’ingrés mínim vital (IMV) i un bo extraordinari de 300 euros per a pensionistes amb complements a mínims o pensions no contributives, persones en atur i assalariats amb rendes per sota del salari mínim interprofessional. A escala estatal, segons CCOO, només cinc milions de treballadors han acordat increments salarials que se situen en el 2,36% de mitjana.