Economia

La pagesia gironina tem quedar-se a zero

La campanya de reg perilla i creixen les crítiques per la manca de solucions i de debat polític sobre la gravíssima sequera

El sector reclama que s’activin obres per aprofitar l’aigua regenerada, a banda de la interconnexió entre l’Ebre i Barcelona

L’agri­cul­tura giro­nina va sal­var els mobles l’any pas­sat, men­ta­lit­zada davant l’esce­nari de sequera i adap­tant-s’hi, amb con­reus que dema­na­ven menys aigua i una reducció de superfície que pri­o­rit­zava les par­cel·les més efi­ci­ents. Tot això, recorda el coor­di­na­dor ter­ri­to­rial d’Unió de Page­sos (UP), Narcís Poch, “amb un 40% de l’aigua res­pecte a la rela­tiva nor­ma­li­tat de les cam­pa­nyes de 2021 i 2022”, però aquest hivern càlid i sec se’ls pot fer etern, amb pro­hi­bició de regar exten­si­va­ment a la Muga i unes res­tric­ci­ons que ame­na­cen d’esten­dre’s per tota la resta de l’Empordà i l’inte­rior.

La page­sia mira al cel. Els sem­brats d’hivern van fent, espre­ment les qua­tre gotes que han cai­gut i la humi­tat ambi­en­tal. Cre­uen els dits perquè plo­gui abans de finals de febrer i sobre­tot a l’abril. Però la pri­ma­vera i l’estiu els negui­te­gen, i a més del cel, també han començat a mirar cap a l’esfera política i nord enllà, amb les mobi­lit­za­ci­ons del camp que han para­lit­zat l’Estat francès els dar­rers dies i que han començat a esten­dre’s.

Tots ho veuen magre, però l’esce­nari és espe­ci­al­ment erm als arros­sars del Baix Ter, on el pre­si­dent de l’Agru­pació de Defensa Vege­tal (ADV) Arròs de Pals, Josep Peri­cay, admet que la “pers­pec­tiva ara mateix és no poder sem­brar ni una sola hectàrea d’arros­sar”, un fet sense pre­ce­dents, que “cap per­sona viva del muni­cipi ha vist mai”.

Al Baix Ter, Poch explica que la dotació d’aigua embas­sada encara a Sus­queda està com­pro­mesa fins al març, però ja està sent molt justa fins i tot per als con­reus d’hivern. Comp­ten que del 40% de l’any pas­sat, es reduirà a la mei­tat, només amb un 20% de la dotació habi­tual, però, en com­pa­ració amb una conca del Fluvià “amb cabal zero a la desem­bo­ca­dura durant mol­tes set­ma­nes el dar­rer any”, des­taca que almenys es podrà con­ti­nuar tre­ba­llant. Però Jordi Aulet, pre­si­dent dels regants de la presa de Colo­mers, alerta que si hi ha res­tricció de cabal al Ter fins a 0,6 m³ per segon pot ser que l’aigua no acabi arri­bant al mar.

El recurs dels pous ha gua­nyat importància, però amb el pro­blema afe­git que l’abús d’aigua freàtica afa­vo­reix que se sali­nitzi l’aqüífer per la pressió del mar. Al vol­tant de la gola del Fluvià, garan­tei­xen encara l’aigua. I a l’Alt Empordà se n’obri­ran a la Muga baixa, però pels page­sos no és una bona solució.

Recla­men solu­ci­ons polítiques

És per això que Peri­cay reclama que men­tre hi hagi aigua els arros­sars no que­din a zero, ja que el con­reu ser­veix, de retruc, per man­te­nir el nivell de la bar­rera natu­ral freàtica d’aigua dolça. Pel pre­si­dent de l’ADV, cal­dria des­en­ca­llar urgent­ment la cano­nada de con­nexió del Con­sorci d’Aigües de Tar­ra­gona (CAT) amb l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, per apro­fi­tar exce­dents de l’Ebre i reduir el cabal d’aigua del Ter que abas­teix les comar­ques de Bar­ce­lona, i no entén “per què ERC i Junts no han posat aquesta obra sobre la taula de la nego­ci­ació amb el govern del PSOE a Madrid”.

Poch i altres veus coin­ci­dei­xen que l’Ebre seria una petita solució a curt o mitjà ter­mini, perquè els embas­sa­ments con­ti­nu­a­ran eixuts fins que plo­gui. Jordi Pon­joan, pre­si­dent de la Col·lec­ti­vi­tat de Regants Mas Duran de Tor­ro­e­lla, hi afe­geix que cal apro­fi­tar l’aigua rege­ne­rada a les depu­ra­do­res per al reg. I Peri­cay lamenta que el 2008 ja hi havia pro­jec­tes per cap­tar-ne de les depu­ra­do­res de Palamós, l’Escala o Begur, que con­ti­nuen abo­cant-les al mar.

La nor­ma­tiva no ajuda

L’altra queixa gene­ra­lit­zada entre els agri­cul­tors fa referència al marc legal, i espe­ci­al­ment a la política agrària comuna (PAC) euro­pea, que “obliga a una rotació contínua dels con­reus i aquest any, per exem­ple, toquen lle­gu­mi­no­ses” per aspi­rar a la sub­venció euro­pea. Però això no és cap alter­na­tiva als arros­sars, fin­ques de rega­diu fàcil­ment inun­da­bles encara que hi plo­gui poc, i on l’asse­gu­rança agrària (Agro­se­guro) no cobreix l’aven­tura d’inten­tar-hi sem­brar a l’hivern blat o far­rat­ges, con­reus de secà, en el cas que una pluja abun­dosa negués camps i en fes podrir les arrels.

Dins del cicle, a l’estiu ja donen per des­car­tat altre cop el blat de moro i la userda, amb més demanda hídrica, i el sorgo i el gira-sol tor­na­rien a ser el mal menor per a l’estiu. Però la gran pre­o­cu­pació és la super­vivència de les explo­ta­ci­ons, quan tot just s’estan bara­llant per la publi­cació de les bases d’ajuts per al gua­ret durant la tem­po­rada pas­sada. I enguany ja comen­cen a plan­te­jar-se, si es que­den sense poder regar, exi­gir com­pen­sa­ci­ons. Una dele­gació de l’ADV de Pals reco­llirà a Sevi­lla l’experiència de pro­duc­tors d’arròs anda­lu­sos després de qua­tre anys de sequera, per tras­lla­dar idees sobre pos­si­bles mesu­res de suport i indem­nit­za­ci­ons a la Gene­ra­li­tat.

Al Baix Ter, Pon­joan i Peri­cay rei­vin­di­quen que les explo­ta­ci­ons han fet els deu­res i inver­si­ons per estal­viar molts mili­ons de metres cúbics d’aigua amb cana­lit­za­ci­ons, i també regs per dego­teig en frui­ters o blat de moro, o experiències com ara la sem­bra en sec de l’arròs. En aquest dar­rer con­reu, han acon­se­guit situar el con­sum en uns 8.000 metres cúbics per hectàrea, al nivell d’una explo­tació de blat de moro. Però el debat dona per a molt i res­so­nen tam­bors de guerra entre la page­sia –que ha fet deu­res–, les indústries i el sec­tor turístic. Mol­tes empre­ses, explo­ta­ci­ons i llocs de tre­ball, en con­junt, a la corda fluixa i, alhora, el sub­mi­nis­tra­ment domèstic a les llars de tota aquesta mà d’obra i el de tota la resta de resi­dents.

Sense transhumància i més efectes

La sequera continuada dels últims mesos també ha obligat ramaders del Ripollès a no baixar el bestiar a l’Empordà, on cada any feien la transhumància, un fet sense precedents. “Fa 50 anys que ho faig, però aquest any no hi ha ni menjar ni aigua”, denunciava Jaume Batlle a l’agència ACN, i assenyalava que fins i tot els matolls estan morts. El bestiar que hauria d’estar a baix ara pastura els camps ripollesos, però com que tampoc hi ha herba han de comprar els farratges a França a “preu d’or”, el doble del que es pagava. El mateix els ha passat a Jaume Morera i Ramon Carbonell, també de la vall de Ribes, que ja han portat a sacrificar bestiar per reduir la cabana. “Això és insostenible”, avisen, i denuncien que l’administració no els fa costat. Les restriccions tenen impacte, alhora, en granges i poden acabar impactant en la indústria alimentària i els escorxadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia