Aclarir per guanyar aigua

Immersos en la lluita per guanyar nous recursos hídrics en aquest període interminable de sequera, l’aigua blava, la part de la pluja que flueix cap a aqüífers o rius, que no s’ha evaporat o ha estat transpirada per les plantes (aigua verda), pot ser una aportació molt valuosa, que es pot obtenir amb aclarides, com demostra en un estudi recent de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua-Cerca (ICRA-Cerca) un equip d’investigadors encapçalat per Vicenç Acuña i Xavier Garcia.

Com explica Acuña, director de l’ICRA-Cerca, “dels anys cinquanta ençà, amb l’abandó de terres agrícoles i de les àrees forestals gestionades, s’ha esdevingut un procés de reforestació i augment de la vegetació en moltes conques, amb la conseqüència que el 80% de l’aigua de pluja és aigua verda”. Això suposa un problema en un context de “boscos molt densos, amb una competència aferrissada pel recurs d’aigua entre els arbres, que amb l’efecte del canvi climàtic pateixen molta set”. L’estudi dels científics de l’ICRA-Cerca proposa l’aclarida forestal “per així facilitar la transició cap a la maduresa del bosc, amb l’eliminació dels arbres més febles i així generar més aigua blava”. L’estudi quantifica l’aigua que es podria produir per aquesta via a diferents conques internes, i “en quins llocs es podria assolir el màxim benefici econòmic, associant producció de fusta amb l’obtenció de més aigua per a l’abastament domèstic”, a banda de prevenir incendis. En aquest sentit, un indret especialment “rendible” seria a la conca del Ter, boscos pròxims a Vic i els de l’altiplà del Lluçanès. Les simulacions amb el model SWAT+ mostren augments d’aigua blava del 5% amb l’aclarida lleugera (retirada del 10% de la biomassa forestal aèria) i de fins al 35-45% en aclarida intensa (retirada del 50% de la biomassa). “En aclarides moderades, amb una retirada de fins al 20% de la massa forestal, es permetria guanyar, en el total de totes les conques, fins a 493,2 hm³, prou per emplenar tres embassaments de Sau.” En la majoria d’escenaris, el cost d’aclarida supera el benefici econòmic, entre el 0 i el 25%, cosa que es capgira “si considerem el benefici directe del nou recurs hídric que fa que les dessalinitzadores treballin menys, amb l’estalvi econòmic que això suposa”.

Els autors de l’estudi proposen canvis en les eines d’estímul a la gestió forestal: “Si fins ara els crèdits climàtics estaven pensats per mitigar el risc d’incendi i preservar la biodiversitat, potser convertir-los en uns crèdits d’aigua que recompensessin els propietaris per recursos hídrics extres generats, sigui per les hectàrees aclarides, tenint en compte la densitat, o per la intensitat de les aclarides realitzades.” Per ajustar la rendibilitat, es mesura a cada zona boscosa el seu règim de pluges i l’efecte local de la sequera.