La crònica
On són les dones tecnòlogues?
“Quines ganes que s’acabi això ja. No t’ho pots ni imaginar!” El MWC fa estralls entre els congressistes, especialment entre els que han de pencar dia rere dia fent més hores que un rellotge. No estem parlant dels alts executius ni dels participants en l’exclusiu programa ministerial, com els xeics de Qatar que han visitat aquests dies Barcelona per signar la celebració d’un altre MWC a Doha. Ens referim als treballadors que penquen de debò, com la integrant de l’equip de comunicació a l’Estat d’una gran firma xinesa de mòbils que em trobo en la darrera jornada del congrés. “Des de dissabte que estic dormint una mitjana de cinc hores i tinc l’esquena i els peus fets un Cristo de tant anar amunt i avall.” La seva jornada no es limita a les hores de la fira, que ja és llarga, sinó que abans i després també ha d’estar pendent de l’expedició de periodistes tecnològics que ha convidat des de Madrid per seguir l’esdeveniment i que “distreu” amb tot d’activitats que s’allarguen fins més enllà del sopar i tot.
El perfil femení és molt més habitual en els equips de comunicació que no pas entre les professions tecnològiques que formen el gruix dels visitants. Això ajuda a camuflar, sens dubte, l’escletxa de gènere en aquesta fira encara clarament masculina. Per més que des de la GSMA, els organitzadors de la festa, s’esmercen per tendir cap a la paritat –han remogut cel i terra per tenir un 40% de dones entre els ponents–, la presència femenina al MWC és encara puntual. Passejant pels pavellons del recinte firal es fa difícil creure les xifres de l’organització, que parlen d’un 26% de congressistes dones. Com a exemple: observant qui accedia durant tres minuts a les passarel·les mecàniques que permeten accelerar el trànsit entre pavellons, les xifres canten: 39 homes i 4 dones, menys de la meitat de les que caldria esperar en aquest experiment científicament qüestionable però alineat amb el que es percep al conjunt de les instal·lacions.
Qui sap si en aquest 26% de dones congressistes també hi han inclòs el reguitzell de personal que la GSMA contracta per a tasques informatives i de control d’accés, on hi ha molta noia universitària que aparca els estudis uns dies per treure’s un sou que s’agrairà durant els pròxims mesos. “Sí que és cansat i que has d’aguantar algun comentari bavós, però en general els congressistes són amables i els diners que guanyem aquest dies aniran molt bé per sortir de festa i comprar algun caprici sense haver de patir tant pel preu”, explica una barcelonina de 20 anys que no vol donar el nom perquè l’han advertit que no pot fer declaracions a la premsa.
El de la paritat, però, no és l’únic deure pendent d’una fira que, tot sigui dit, torna a funcionar com un tro i ahir va tancar les portes amb un nou balanç d’èxit. A Barcelona aquests dies s’hi ha fet molt de negoci –començant pel centenar d’empreses catalanes que han participat en el MWC–, però també s’ha repetit força un discurs que ja fa moltes edicions que sentim, però que en canvi no avança més enllà de les bones intencions. Es tracta d’allò de promoure una tecnologia “centrada en l’ésser humà” i amb capacitat per “canviar el món”, com repetia per exemple aquest any la directora d’estratègia de recerca de IA de Google, Pilar Manchón. Era una de les ponents que participaven en el Talent Arena, el nou espai vinculat al MWC però orientat a programadors i professionals digitals, que ha rebut més de 20.000 visitants. Tenint en compte que el principal tecnòleg que està canviant el món és Elon Musk, potser valdria la pena que ho deixessin estar...