L'extensió dels terrenys i el pol químic, en contra d'Ascó
L'informe tècnic valora que Zarra i Ascó ofereixin sòl amb qualificació industrial, però el municipi valencià n'ofereix el triple, la qual cosa cobreix futures ampliacions de l'equipament
L'informe a partir del qual el govern espanyol va filtrar divendres el nom de Zarra com a gran candidat a albergar el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears –sense descartar oficialment Ascó, en segona posició–, destaca moltes virtuts de la candidatura riberenca, que resulta la més apta des del punt de vista del transport dels residus, per la connexió amb el ferrocarril; de la disponibilitat dels terrenys, i de les aportacions municipals, com ara la creació d'un consorci amb altres municipis per desenvolupar el viver d'empreses associat al projecte. Però el cas és que Ascó perd per quatre punts (374 a 370 en el còmput general). En aquest sentit, en la ponderació de valoracions de l'informe, els aspectes més valorats al marge dels terrenys i de les distàncies de transport, són les instal·lacions de risc més properes –en el cas d'Ascó s'hi inclou el pol químic de Flix, a menys de cinc quilòmetres, i la via de tren “de risc químic” entre Barcelona i Saragossa– i l'extensió dels terrenys, dos aspectes en què Zarra avantatja Ascó, que també és un dels pocs aspirants que té el nucli urbà a menys de dos quilòmetres de l'hipotètic emplaçament de l'equipament. Zarra ofereix 86 hectàrees, gairebé el triple que les 26 d'Ascó, i això cobreix “tant el disseny actual de la instal·lació com les futures ampliacions”, segons l'informe a què ha tingut accés El Punt.
En canvi, Ascó té els terrenys amb millor disponibilitat, virtut que lliga amb les presses d'Enresa, condicionada pel retard que acumula el projecte de l'MTC –l'objectiu és que sigui operatiu l'any 2015–, i pel fet que les piscines de les centrals que ara guarden el combustible gastat estiguin gairebé al límit. De fet, l'informe remarca el valor de la disponibilitat de terrenys que ofereixen els vuit candidats. Amb tot, Ascó podria estar en més bona posició que el seu principal competidor –ha quedat clar que Zarra té molts números per endur-se la sitja nuclear i que només Ascó li pot fer ombra–, ja que els terrenys presentats per l'equip de Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, serien d'adquisició immediata. De titularitat municipal, inclouen 26 parcel·les de qualificació urbana industrial, urbanitzable per a ús industrial i no urbanitzable amb expedient de requalificació iniciat. L'equip de govern anterior va adquirir aquestes terres limítrofes amb les de la central nuclear i la carretera de l'eix de l'Ebre el 2007. En canvi, en el cas del municipi valencià la requalificació a sòl industrial va ser anul·lada pel Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana, per no acreditar-se la disponibilitat d'aigua. Els terrenys són de titularitat privada, tot i que l'Ajuntament té un preacord de compra amb el propietari únic.
I les Corts Valencianes?
Finalment, l'informe també inclou un annex amb la posició de les cinc comunitats autònomes els municipis de les quals s'han presentat com a candidats. Tots els parlaments autonòmics, excepte les Corts Valencianes, van expressar el seu rebuig de manera solemne. En canvi, “no hi ha constància de cap posicionament de les Corts Valencianes en relació amb aquesta convocatòria”, segons l'annex, naturalment abans de desencadenar-se divendres la reacció de rebuig del vicepresident tercer del govern valencià, Joan Cotino. Alguns ja qualifiquen la hipotètica selecció de Zarra com a decisió política, si bé els comentaris que inclou aquest annex, que fa una simple constatació, no es tradueixen en les puntuacions de l'informe tècnic. Els partidaris de la candidatura d'Ascó, però, que també reivindiquen el teixit industrial de la zona, no entenen com Zarra els pot superar, encara que sigui per un pèl, en l'àmbit tècnic.
