Economia

Economia

L'impacte del tancament de la multinacional Lear

Un any després

Menys d'un 5% dels 508 extreballadors de la multinacional Lear a Roquetes han trobat feina un any després de ser acomiadats

Les naus de la fàbrica continuen buides en espera que l'Ajuntament de Roquetes formalitze la compra, que costarà 1,5 milions d'euros, i convoque un concurs públic per llogar-les a preus assequibles

L'edat dels exempleats de Lear i la situació de crisi industrial dificulten la reinserció laboral

Un any després, la majoria d'extreballadors de la multinacional Lear de Roquetes continuen a l'atur. Va ser la primera setmana de gener del 2010 quan Lear va acomiadar 400 dels 508 treballadors que tenia en plantilla, tot i que la planta no va tancar les portes definitivament fins al mes d'abril. Durant la negociació de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO), els treballadors van col·lapsar els serveis territorials d'innovació a les Terres de l'Ebre amb els seus currículums, després que el llavors conseller, Josep Huguet, pronostiqués que es recol·locarien en el sector turístic o en geriàtrics.

La realitat és que menys d'un 5% dels extreballadors de la multinacional han trobat feina. Carme Pla és una de les extreballadores que van optar per muntar el seu propi negoci, després que tant ella com el seu marit (també extreballador de Lear) perdessin la feina fa tot just un any. “Vaig pensar que la sortida al món laboral seria molt complicada, sobretot després de 24 anys a la mateixa empresa”, explica Pla, que treballava al departament de finances de la multinacional. “Va aparèixer l'oportunitat d'adquirir aquest local i no m'ho vaig pensar dues vegades”, hi afegeix des de la barra del seu bar. Admet que per al sector de l'hostaleria també és dura la crisi, però considera que la seua situació és millor que la dels excompanys de feina que són a l'atur, com és el cas del seu marit. “Vaig invertir els diners de la indemnització de Lear en el meu futur i penso que va ser una decisió encertada”, assenyala l'extreballadora. La llei antitabac no l'ha perjudicat perquè el seu bar ja era de no fumadors. “Potser ara guanyarem algun client”, manifesta Pla, que té contractades un parell de dones (en mitja jornada) al seu negoci.

Però el cas de Carme Pla és aïllat. La iniciativa d'emprendre un negoci propi només la van seguir un parell d'extreballadors més, algun va optar per marxar de les Terres de l'Ebre per aconseguir ocupació i la immensa majoria han estat desocupats el darrer any. De fet, els que estan treballant tenen feines temporals. N'hi ha que treballen al magatzem de la cooperativa Soldebre –coincidint amb la campanya de l'oli i els cítrics–, a la planta de Rehau, a Plàstics Castellà i a la granja de micos de Camarles. Comptant aquestes feines temporals, són ben just una vintena els extreballadors ocupats. “Podem fer molts cursos de formació, però si no hi ha feina, si no s'aconsegueix que alguna indústria s'instal·le a les Terres de l'Ebre, de ben poc ens serviran”, diu Soledad Roca, extreballadora de la multinacional, i una de les representants al comitè d'empresa. Soledad i el seu marit són una altra de les múltiples parelles que treballaven a Lear i tots dos continuen a l'atur. En el seu cas, però, va mantenir-se a la fàbrica gairebé fins a última hora.

El nombre de treballadors de Lear a Roquetes i la situació industrial al Baix Ebre han permès que aquest col·lectiu es beneficie d'un ajut del fons europeu d'adaptació a la globalització de 382.200 euros, que complementaran el pla social aprovat juntament amb l'ERO de Lear i a través del qual s'ofereix formació i ajuda als extreballadors en la recerca de feina. En aquest sentit, la multinacional té uns baixos al carrer de Juan Sebastián Elcano (al barri de Ferreries) per on ha passat tota la plantilla. “On trobaré feina amb la meua edat i tenint en compte que sóc sindicalista?”, es pregunta Roca, que explica també que la seua orientadora laboral li va admetre que no seria fàcil trobar un altre lloc de treball.

Naus industrials de lloguer

El tancament de Lear, anunciat des de feia anys, va esclatar en plena crisi econòmica i va forçar el govern a crear una comissió d'industrialització de les Terres de l'Ebre i a destinar-hi fons específics. Així, el pressupost de l'Estat del 2010 va incloure una partida de deu milions d'euros per minimitzar l'impacte del tancament de la multinacional i permetre a les comarques ebrenques estar a punt per rebre altres indústries. Dels deu milions d'euros, 1,5 es destinaran a la compra de les naus de la multinacional, on, tot i que són buides, Lear manté un vigilant per evitar actes vandàlics mentre no formalitza la venda. “Tenim la resolució de la secretaria d'Indústria i Empresa de la Generalitat que autoritza una subvenció d'1,6 milions d'euros a l'Ajuntament de Roquetes per a la compra de les naus de Lear, però els diners encara no han estat transferits”, explica l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas. Segons la resolució, la compra de les naus s'ha d'efectuar abans del 31 de març. Després l'Ajuntament de Roquetes convocarà un concurs públic per llogar a un preu simbòlic les instal·lacions que durant anys va utilitzar la multinacional. De moment, ja hi ha un parell d'empreses interessades en aquest espai, però es tracta d'empreses petites que no podran absorbir els treballadors que durant els darrers dos anys han perdut la feina. Un cop que s'havia de frenar amb l'arribada de la foneria del grup extremeny Gallardo.

20
extreballadors
de la multinacional Lear han trobat feina durant el darrer any. En molts casos es tracta de treballs temporals o substitucions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.