Desbordats pel senglar

Força camps de conreu gironins presenten aquests dies un aspecte desolador. És la petjada de destrucció que deixen els senglars quan surten dels boscos a la recerca de menjar. Arruïnen collites senceres i posen en perill la supervivència de força agricultors. No és un fenomen nou, ni molt menys, però si fem cas a Unió de Pagesos, l'acció d'aquest mamífer no havia tingut mai un efecte tan devastador com aquest any perquè hi ha molts més animals que abans. “És esgarrifós”, descriu Miquel Puigdevall, sindicalista del Pla de l'Estany. Segons les dades de què disposa, hi ha explotacions que han perdut entre 40.000 i 50.000 euros –equivalents a tota la collita–, mentre que moltes hauran vist com es malmetia el 25% o el 30% de la producció. L'increment del nombre de senglars als camps es deu, sosté Unió de Pagesos, a la sequera i als incendis, que han fet minvar el menjar dels boscos, atiant encara més el bestiar cap als camps.

La solució a aquesta “plaga”, com ho qualifiquen els afectats, només pot ser la reducció de la població amb la cacera. Però pel que sembla, no es mata prou. Aquest estiu s'han instaurat les batudes nocturnes oficials, després que l'any passat se'n fessin unes de prova. El resultat han estat 128 animals morts als termes municipals de Sant Martí de Llémena (67), Sant Miquel de Campmajor (29), Santa Cristina d'Aro (8) i Mieres (24), segons informa el Departament d'Agricultura. Aquestes accions van a càrrec de caçadors de la zona i agents rurals, es fan entre les onze o les dotze de la nit i les tres o les quatre de la matinada, es dispara des de vehicles (normalment una camioneta descoberta) i s'usen focus. Generalitat, caçadors i pagesos valoren positivament l'experiència, que es repetirà l'any que ve si els pagesos del territori ho demanen. “Si es fa, ha de ser de manera excepcional i, per descomptat, amb fortes mesures de seguretat”, recalca Jordi Aurich, director d'Agricultura a Girona. Si depengués només dels pagesos, segur que es repetirien, entre altres raons perquè consideren que les intervencions de nit són més eficaces que les batudes diürnes normals, apunta Puigdevall. Les estadístiques li donen la raó: el percentatge d'efectivitat dels trets de les batudes nocturnes és d'entre el 70 i el 80%, una proporció molt superior a la registrada en la temporada normal.

Al marge d'aquestes intervencions, en alguns pobles aquest estiu n'han organitzat d'extraordinàries a la posta de sol. És el cas de Sant Miquel de Campmajor, on durant quinze dies seguits han esperat la irrupció de les manades –de vegades arriben a 25 animals– als camps i a les rieres entre quarts de nou i quarts d'onze de la nit, quan encara hi ha una mica de claror, i on van matar una trentena de senglars, explica el president dels caçadors locals, Josep Rubirola (en Pitu Cavaller, com el coneixen a Sant Miquel).

És evident que els caçadors són indispensables en la lluita contra el senglar i, consegüentment, el seu parer té molt de pes. Això no acaba d'agradar Unió de Pagesos. “La majoria de caçadors ho veuen només com un esport i per a ells, com més senglars hi hagi millor. Caldria que tinguessin més present el vessant de control cinegètic i de defensa dels interessos dels perjudicats”, manifesta Puigdevall. Per això, el sindicat reclama que la Generalitat adeqüi els plans de gestió cinegètica “a les necessitats d'equilibri i sostenibilitat del territori”.