Pla per revifar els pobles del Ter-Brugent
horitzó Els sis municipis que integren el consorci encarreguen un pla amb l'horitzó al 2020 per capgirar els indicadors negatius que té la zona des de fa anys
El consorci vol implicar les empreses més destacades
Els municipis de l'àmbit del Consorci Ter-Brugent (Amer, Anglès, Sant Julià del Llor i Bonmatí, la Cellera de Ter, Osor i Susqueda) veuen amb preocupació creixent com la zona va perdent pes econòmic i acumula indicadors negatius. Per invertir aquesta situació i crear-hi incentius, el consorci ha encarregat un pla estratègic amb l'horitzó al 2020. Abans d'iniciar la redacció del pla -que es va fer mitjançant concurs- el consorci va encarregar una diagnosi de la zona a l'empresa ActivaProspect (que de fet és la que ha guanyat el concurs), i els resultats els van fer arribar els alcaldes dels municipis afectats al conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí i al director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat, Jordi Sala.
El document de diagnosi exposa com el 2013 es va accelerar encara més la destrucció d'ocupació a la zona, arribant al 16% en la taxa d'atur oficial. A més, l'increment poblacional del Ter-Brugent durant el període 2002-2012 ha estat 20 punts percentuals menys que al conjunt de la demarcació, i gairebé 30 punts menys que la comarca de la Selva. Un altre factor preocupant és l'índex de sobreenvelliment de la població, que se situa en el 58,1%. A més, també es constata que el teixit productiu d'aquesta zona de la Selva interior no genera prou llocs de treball com per donar feina a la població ocupada que resideix al Ter Brugent. De fet, calculen els autors del document, caldrien un miler de llocs de treball per equilibrar l'oferta i demanda de mà d'obra local. Tot plegat fa que hi hagi municipis “dormitori”, amb més activitat residencial que no pas productiva, i municipis despoblats. La pèrdua dels llocs de treball industrials al Ter-Brugent ha estat del 22,4% en els últims anys, mentre que al conjunt de la comarca la pèrdua ha estat del 16,9%.
El Pla Estratègic pel desenvolupament econòmic local i l'ocupació de la zona del Ter-Brugent es divideix en 4 fases, i es vol dur a terme durant aquest any. De moment s'està acabant de dur a terme la primera fase, amb el diagnòstic i la constitució de la Comissió Directora, que avaluarà els resultats i analitzarà i proposarà les accions que s'han d'emprendre. Aquesta comissió s'ha de reunir 3 vegades durant tot el procés.
Fase d'entrevistes
En la segona fase del pla es faran 25 entrevistes en profunditat a persones clau del territori (ja sigui per la seva trajectòria professional, ja sigui per la seva perspectiva innovadora). La tercera fase és vital per al projecte, i tracta de plantejar hipòtesis sobre els diferents escenaris possibles, “i consensuar allò desitjable pel territori per tal d'enfocar de forma ben fonamentada les línies estratègiques a seguir”. Aquesta etapa del pla preveu sessions de treball amb les institucions i persones que han participat en l'elaboració de la diagnosi. Al final ha de resultar un Document d'escenaris de futur i estratègies.
Projectes finals
Gent gran sense residència
Nuri Forns
En algun moment, tots els alcaldes de la zona del Ter-Brugent han reivindicat el seu municipi com a lloc ideal per fer-hi una residència per a la gent gran. I és que de fet, constaten una necessitat del territori que no ha estat escoltada fins ara: Des del 2009 la població està estancada, i tots els municipis d'aquesta àrea presenten una taxa de sobreenvelliment superior a la mitjana comarcal. En concret, l'índex de sobreenvelliment al Ter-Brugent és del 58,1%, que vol dir que més de la meitat de la gent que té més de 65 anys es troba en la franja d'edat de 75 anys o més. En el conjunt de la comarca de la Selva, la taxa és 10 punts menor, segons s'exposa al document de diagnòstic.
Malgrat el que s'ha exposat, en tot el Ter-Brugent, a més, no hi ha oferta de residència per a gent gran, i la més propera és a Santa Coloma de Farners. Segons el document elaborat per Activa Prospect, al Ter Brugent li pertocarien entre 78 i 109 places residencials si s'apliquessin les cobertures previstes a la comarca i a Catalunya, respectivament. Un dels municipis que reclama, fa temps, la construcció d'una residència per a gent gran és Osor, on l'alcalde, Isidre Font, ja va afirmar fa temps que té els terrenys ideals per situar-hi aquest equipament.
Pel que fa als centres de dia, als municipis del Ter-Brugent només n'hi ha un per a la gent gran i és al municipi d'Anglès. Va obrir el 2005 amb una capacitat de 25 places, de les quals 15 són concertades. L'oferta de places a la comarca durant el període 2008-2012 s'ha incrementat en 36.
La millora de les vies de comunicació, pendent
Un dels problemes que pateix fa temps la zona del Ter-Brugent és la mala comunicació que té. Està vertebrada per dos eixos de comunicació; d'una banda des d'Anglès la comunicació amb Girona és per la N-141 (anomenada carretera de la vergonya), que requereix, segons s'exposa al document de diagnosi, 27 minuts de cotxe per recórrer tan sols 13 quilòmetres. El traçat, amb moltes corbes, sense marges i amb trànsit de vehicles pesats, ha estat un punt negre des de fa temps, i tot just ara s'hi estan fent treballs de millora que, de fet, són pedaços perquè el projecte de reforma puja a uns 200 milions d'euros i està descartat fer-lo durant aquesta legislatura pel seu elevat cost. Per aquesta via circulen a diari 7.000 cotxes i 40 camions de gran tonatge cada hora. Per altra banda, l'altre eix de la zona és la carretera C-63 que comunica Anglès amb Olot cap al nord i amb la C-25 cap al sud, en direcció a Santa Coloma de Farners, i l'AP-7.
Per altra banda, durant aquest mes el consorci preveu posar-se en contacte amb les empreses més representatives de la zona, que en principi, haurien d'integrar-se a la Comissió Directora del pla juntament amb els alcalde, la gerent del consorci, un representant del Consell Comarcal de la Selva i un altre de la Diputació de Girona. De la part privada, es convidaran persones dels equips directius d'Hipra, Casademont, Àntex, Exide Tecnologies, i Niviuk.