«Abans, podíem apujar el preu del producte; ara, ja no»

–«Jo sóc fill de pagès i érem sis germans. Havia de ser veterinari, però m'agradava la mecànica. Als 16 anys vaig començar en un taller de cotxes.»

–«Vaig treballar a la casa de pagès i quan ens vam casar, amb el dret, els pares em van comprar una casa a Camallera, on vam començar amb un local de 60 m², reparant motos, bicicletes, neveres, televisors..., fent una mica de tot –també treballs de serralleria–, fins que més tard vam començar a fabricar maquinària agrícola.»

–«El remolc de tractor. Vam deixar la reparació, perquè no podíem fer-ho tot. Llavors ja vam passar a fabricar el remolc escampador –el 1964, l'any que va néixer el nostre fill–. El remolc escampador va ser i és la màquina estrella de l'empresa. Després vam fabricar remolcs segadors i remolcs autocarregadors.»

–«S'ha perfeccionat molt; ara és dels primers en qualitat del mercat.»

–«Va ser molt difícil trobar una casa que comercialitzés les eines per treballar. Vaig trobar-les en una fira de mostres a Barcelona.»

–«No. Quan vam començar a exportar a França, una empresa ens va enganxar –l'any 1973– amb tres milions de pessetes, que mai no hem cobrat. Llavors acabàvem de fer una ampliació a la casa i ens va deixar amb l'aigua fins al coll. Vam pagar a tothom, gràcies a un director de banc que ens va dir que deixéssim el deute aparcat i de cada remesa que féssim de lletres es quedaria un 20% i així podríem anar seguint endavant. Ens havia donat un termini de quatre anys i en dos ho vam liquidar. Vam pagar a tothom.»

–«Del 1965 al 1970.»

–«Del 1970 al 1975, que hi va haver una crisi.»

–«Sí. Abans, si no ens guanyàvem la vida, podíem apujar el producte un 5%. Ara, ja no: hem de buscar la manera perquè ens surti un 5% més barat el preu de cost. La mentalitat ha canviat del tot de fa 50 anys. La competència obliga a fabricar més qualitat, millor i màquines que no tinguin problemes.»