Economia

XAVIER ALBERTÍ

PRESIDENT DEL CONSELL REGULADOR DE LA DENOMINACIÓ D'ORIGEN EMPORDÀ

“Fem els millors vins dolços de Catalunya”

“Es consumeixen uns altres productes, els joves beuen vi d'una manera menys continuada que la gent gran”

“Oferim això, vins de qualitat i d'un gran dinamisme”

DE COLLITA
Albertí, fotografiat fa uns dies sota la pluja en unes vinyes de Garriguella, quan encara no s'havia acabat la collita
Quinze o vint anys enrere hi havia una dotzena de cooperatives, Peralada i tres o quatre cellers
Ara s'han consolidat bàsicament tres grans cooperatives i han aparegut infinitat de petits cellers

Al juny passat, Albertí va accedir a la presidència del Consell Regulador
en substitució de Josep Blanch, que hi ha estat un llarg període d'anys al capdavant.

Quins reptes té la DO?
Continuar en aquesta línia ascendent que tenim i reforçar-la encara més. Els darrers anys s'ha aconseguit, gràcies a diferents factors, que sigui important la implantació més enllà de Girona, en el pla qualitatiu i quantitatiu dels nostres vins i la nostra aspiració és Barcelona, on ja se'ns reconeix i ens fem notar com una DO ascendent. Això dependrà de l'acció del Consell Regulador; dels cellers sí, però també de l'acció del Consell, que faci activitats en aquest sentit i al mateix temps també en els aspectes tècnics contribuint a millorar la qualitat dels vins, protegint les vinyes velles, fomentant les varietats autòctones...
Barcelona és ara mateix el principal repte per sortir a l'exterior?
Considerem que Girona ja ha aconseguit una dinàmica bastant positiva amb una xarxa important, i ara toca Barcelona i per extensió Catalunya, principalment Barcelona ciutat i comarques, on hi ha la major part de la població del nostre país i és una gran oportunitat perquè l'Empordà hi tingui un paper més important. És una DO coneguda, una comarca coneguda i es tracta d'anar-ho explotant.
En què destaquen els vins de la DO Empordà?
Primer de tot en la qualitat. Això és essencial; en podem estar satisfets i hi ha barems que ens ho confirmen. El caràcter que tenen els vins de l'Empordà de tramuntana i de creativitat. El nostre leitmotiv és de vins de tramuntana: per una banda volem denotar el caràcter que té, l'aridesa que li dóna el vent i després, un component diferent, més cultural, de les connotacions que té la tramuntana vinculada a la creativitat i que té molt a veure amb el ressorgiment que hi ha hagut de nous cellers de gent jove. És una DO molt dinàmica. Oferim això, vins de qualitat i d'un gran dinamisme, amb unes característiques de varietat. És a dir, de vins diversos.
Quin perfil té aquesta gent jove que ha creat nous cellers?
Generalment són gent que estan vinculats al país, en molts casos, eren persones que ja tenien vi, que venien vi a doll o estaven incorporats en una cooperativa i les noves generacions han optat una mica per emancipar-se i fer un projecte individual. També tenim gent que ha vingut de fora atreta per l'Empordà, però una bona part són gent del territori que ha tingut una tradició històrica amb el món del vi que fa uns anys estava molt concentrat en el món cooperatiu i això s'ha disgregat una mica. S'han consolidat bàsicament tres grans cooperatives i han aparegut infinitat de petits cellers.
Quan hi ha hagut aquest canvi?
A partir de l'any 2000,o una mica abans potser. Quinze o vint anys enrere hi havia una dotzena de cooperatives, Peralada, que sempre ha estat un referent, i tres o quatre cellers particulars, però ara el panorama ha canviat perquè em sembla que en som quaranta-set.
Tots els cellers són dins la DO?
Pràcticament sí, però hem de tenir en compte que el territori DO no engloba totes les comarques empordaneses. Agafa una àrea més propera a l'Albera i després una concentració més petita al Baix Empordà, al sector est de les Gavarres i després una mica al Montgrí. Els cellers que es troben dins d'aquest territori podríem dir que quasi tots en formen part.
Quines característiques ha de tenir un celler per ser-hi?
Ha de complir uns requisits.
Una de les funcions del Consell Regulador és vetllar per la qualitat dels vins i dels cellers. Inicialment ja es fa una auditoria de les condicions del celler per garantir que es pot elaborar adequadament i després, ja en el moment en què entra dins el circuit, hi ha també unes homologacions dels vins perquè no tots són aptes, sinó que passen un comitè de tast i unes proves analítiques, cosa que d'alguna manera també garanteix unes qualitats mínimes.
Hi ha varietats concretes que s'han de cultivar per formar-ne part?
Sí, tenim una gamma de varietats tradicionals i una altra d'admeses, més àmplia, però les més característiques serien la garnatxa, la carinyana i el macabeu.
El vi dolç és potser el més conegut de la zona?
La garnatxa d'Empordà és el nostre vi més característic i crec que ha tingut ara un cert ressorgiment quant a imatge. Veiem que en molts certàmens surt molt ben situat i m'atreviria a dir que els millors vins dolços de Catalunya s'estan fent a l'Empordà. El que passa és que, per desgràcia és un vi que, en general, a tot el món ha disminuït molt el seu consum perquè ha estat desplaçat pel cava o altres opcions. Ens agrada molt tenir-lo. El fomentem, el valorem molt perquè ens l'estimem i ens dóna una bona imatge, però no té, certament, un gran volum i aquests nous cellers que deia han apostat bàsicament pel vi negre de criança, perquè és allà on hi ha més consum i més valoració qualitativa del vi. També cada vegada una mica més el blanc, el blanc de criança, està pujant. Abans l'Empordà es basava més en la garnatxa i una mica el rosat, i ara ho fa més en el negre de criança i el blanc.
Exporten a l'estranger?
Som una DO poc exportadora. Exportem pel valor d'un 15%, tot i que està creixent, una mica del mateix ordre que creix el mercat intern. El fet de tenir al nostre voltant un territori prou important en població, gastronomia i turisme com és Girona ha fet que mai fes gaire falta anar a l'exterior. Som la DO amb un percentatge més baix d'exportació; el que passa és que ara, amb aquesta nova tendència de vins de qualitat és una opció perquè a fora es pot trobar un públic bastant selectiu. S'està exportant sobretot als EUA, Alemanya, Suïssa...Un tipus de mercat que en determinat segment de vins és interessant i és important fer-lo créixer.
Esmenta el turisme. La vinculació amb aquest àmbit ha servit per revitalitzar el sector?
El turisme és un fenomen que està agafant molta importància i que ens és molt útil per a la venda directa i per a la difusió dels vins. Ho ha entès molt bé el Patronat de Turisme tirant endavant la ruta del vi DO Empordà, que integra tots els cellers que tenen vocació enoturística i que són una bona part juntament amb els promotors turístics, amb els hotels, restaurants... i s'està fent molt bona tasca. Creiem que l'Empordà té molt de potencial més enllà del mèrit que puguin tenir els cellers. Tenim tot un entorn, la comarca és molt coneguda, hi ha tota una
infraestructura turística, un
patrimoni cultural molt ric i conegut sobretot a Catalunya i també a l'estranger. Per tant, no és un turisme exclusiu, que hàgim d'atraure la gent, sinó que el que hem de fer és desplaçar-la una mica d'àmbits que ja són turístics. La situació en aquest sentit, doncs, és més favorable que la d'altres denominacions d'origen.
Algun cop ha comentat que una de les tasques del Consell Regulador és treballar per a la protecció del paisatge vitivinícola?
Sí, i això ho posarem a debat perquè la junta és molt recent i ens hem plantejat uns objectius, però al final sí que ens agradaria impulsar una mica una comissió del territori com ja existeix en altres zones com el Priorat o el Penedès que ajudi a protegir l'espai vitivinícola del paisatge. És una contribució social interessant i que ens agrada molt de fer i també, d'alguna manera, preserva l'enoturisme i ajuda que aquest sigui més atractiu si podem garantir que el territori està cuidat. També ens agradaria estrènyer les vinculacions amb el món del suro, ja que som l'única DO catalana que coincideix que tenim vinya i sureda. En definitiva, tot el que sigui vinculació amb el territori i altres organitzacions que tinguin un esperit comú.
Quantes hectàrees es cultiven actualment?
Mil vuit-centes hectàrees. S'ha produït un transvasament del vi més a doll a embotellat. Hem arribat a un punt de saturació en què pràcticament tot el vi és embotellat i de mica en mica anirem incrementant les hectàrees. Aquesta seria la nostra aspiració i la confirmació que les coses van pel bon camí.
Quina producció es preveu per a aquesta collita?
Sembla que continuarem en la mateixa bona tònica que els darrers anys; els últims quatre ha crescut prop d'un 10%. Estem en un creixement sostingut, que a vegades és el millor. No és un creixement espectacular però sí notable si tenim en compte que hem passat un període de crisi del consum de vi.
Com s'explica aquesta crisi de consum?
Més enllà de la bona activitat que han tingut els cellers o la DO, hi ha hagut un factor molt positiu els darrers anys, que és la promoció dels vins de proximitat. És tota una tendència social del consum de productes de proximitat i en aquest sentit el vi és emblemàtic. Hi havia la paradoxa que a Catalunya en general es consumia molt vi de fora i poc d'autòcton, però això està canviant i ara les noves generacions tenen una altra opció i en el cas de la DO Empordà ha anat acompanyat d'una bona oferta. Però també hi ha hagut factors negatius generals, com és que el consum de vi disminueix a tot el món. Es consumeixen uns altres productes, els joves beuen vi d'una manera menys continuada que la gent gran. O sigui, que hem lluitat contra dos factors negatius: la crisi del sector de vi i la crisi general al nostre país; i després, un factor positiu que per sort ha estat més potent, que és el dinamisme de la zona i la tendència social de recuperar els productes de proximitat. Ara si superem la crisi esperem que això pugui agafar més volada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.