El sector pesquer s'esmicola

Amb l'omnipresent tramuntana glaçant el cos, aquest dimecres de finals d'octubre en Jaume observa com la grua colpeja el buc de la Llançanenca. Està despert des de les tres de la matinada i fins passades les onze del matí no arriba el torn de la seva barca. I es posa a recordar... Tenia 17 anys quan el seu pare i el seu tiet van construir aquella embarcació. Al cap d'un any, el pare va morir i la barca n'ha estat quaranta navegant pel mar. Ell mateix, en Jaume, hi ha estat al capdavant. Els últims anys, quatre mariners formaven la tripulació d'aquest vaixell, que, com el seu nom indica, prové del port de Llançà, i es dedicava a l'art de l'arrossegament. Durant tot aquest temps, l'embarcació havia estat objecte de nombroses inversions, però, com explica en Jaume, “la pesca ja no és el que era” i, finalment, no li ha quedat més remei que posar-hi punt final. Evidentment, no deu haver estat una decisió fàcil. Assenteix amb el cap mentre mira com la grua fa miques la barca. A les drassanes del port, hi fa fred i cada cop hi queda menys gent.

La Llançanenca ha estat la tercera embarcació que l'empresa Femavi ha desballestat a les drassanes Despuig de Roses aquest matí de dimecres. Abans ha estat el torn del Felipe i de la Germans Rasset. Són tres de les sis embarcacions, amb un total de vint mariners enrolats, que aquest 2015 –segons consta fins ara al govern català– han sol·licitat ajuda per a la paralització definitiva a les comarques gironines. D'aquestes sis sol·licituds, dues han estat denegades –l'una de Blanes i l'altra de Roses–, però se n'han acceptat dues de Llançà, una de Roses i una de Palamós, que, segons fonts del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, tenien enrolats set mariners que són susceptibles de rebre compensació econòmica per la paralització definitiva.

Antoni Abad és el president de la Confraria de Pescadors de Roses i de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona. Abad també és present al port de Roses i el seu missatge tampoc és optimista. Fa pocs dies ha tingut una reunió a Vigo amb la ministra espanyola d'Agricultura, Isabel García Tejerina, i el comissari europeu de Pesca, Karmenu Vella, en què els han demanat que defensin la pesca artesanal. “Els vam dir que estem en desacord amb moltes normatives i que no som una flota d'altura, sinó artesanal, que va i ve cada dia del mar”, explica Abad, i insisteix que no té res a veure la feina d'aquestes embarcacions amb, per exemple, les de l'Atlàntic, que passen setmanes feinejant a alta mar sense tornar al port. “Si no es canvia la política europea, no hi ha res a fer. El fet de no disposar d'un lobby potent a Europa ens juga en contra”, assenyala Abad, que reconeix que aquesta situació no és exclusiva dels pescadors gironins, sinó que afecta tota l'àrea mediterrània.

El president de les confraries gironines recorda, d'altra banda, que el sector està duent a terme iniciatives reconegudes per tirar endavant, entre les quals destaquen el pla pioner de gestió de la gamba de Palamós i la iniciativa que es va impulsar per a la gestió del lluç del golf de Roses. Una altra mesura potent i reconeguda ha estat el Pesca Turisme, endegat aquest estiu i de caràcter molt temporal. “En el cas de la veda, el pescador ha fet el gest, però encara esperem la recompensa econòmica”, indica. Tot i que, segons Abad, hi ha molt bones intencions per part de la conselleria, i fins i tot del ministeri, de moment no semblen suficients per aturar el declivi d'un sector que, a més de les condicions meteorològiques, ha de fer front a una política que es gesta lluny.