Abril de maratons

En el curs atlètic el mes d'abril és tradicionalment temps de maratons. En la transició entre la campanya de cros i la pista, es disputen algunes de les maratons amb més història i nivell del circuit, com les de Boston (el dia 19 es correrà l'edició número 114) i la de Londres (25), amb una participació de luxe. Sense tant pedigrí com aquestes dues, n'hi ha d'altres que per nombre de participants o qualitat de les marques que s'hi aconsegueixen també tenen el seu pes dins el panorama atlètic com ara Rotterdam i París, aquest mateix diumenge, o Hamburg i Madrid, l'últim diumenge de mes (25). Aquesta temporada les maratons de primavera tindran un al·licient afegit per a l'atletisme estatal, ja que serviran per acabar de definir la selecció per a l'europeu de Barcelona. Una marca mínima assequible (2h15:00) i el fet que hi hagi sis places disponibles –es disputarà la copa d'Europa per equips– ha motivat que diversos fondistes s'hi hagin vist amb cor.

Fins a nou atletes han aconseguit la mínima en el període fixat per la federació espanyola, que abraça des de l'1 de novembre de 2008 a l'1 de maig de 2010. La millor marca és per al maresmenc José Ríos, que el curs passat va acreditar 2h10:36 en la marató del Llac Biwa. Al corredor del CA Manresa li hauria agradat ratificar la mínima aquest hivern, però el procés de recuperació d'un parell d'operacions s'ha allargat més del compte i ja fa temps que ho va deixar córrer. Ríos, però, espera que el president i seleccionador José Maria Odriozola confiï en la seva experiència per incloure'l en la llista. Després d'un munt d'entrebancs, de mica en mica sembla que el fondista de Premià de Dalt va afinant el seu estat de forma. Fa una setmana ja va ser capaç de córrer la mitja marató de Montornès en 1h05:56. «Penso que aquest cop per acabar de definir la selecció es tindran més en compte els tests de lactato que farà la federació entre els mesos de maig i juny. «Com que he competit poc jo els afrontaré com si es tractés d'un campionat. De totes maneres, si no estic bé seré el primer a renunciar a l'europeu encara que es disputi a Barcelona», va reflexionar ahir. L'altre català que pugna per ser a l'equip és Nacho Cáceres (FC Barcelona). El corredor blaugrana també té la mínima del curs passat (2h12:40 a Rotterdam) i, com Ríos, va haver de renunciar al mundial de Berlín per culpa d'una tendinitis als dos genolls. A Cáceres li hauria agradat estalviar-se haver de tornar a córrer una marató, però amb la proliferació de marques mínimes no ha tingut més remei que competir aquesta primavera. Per acabar d'afinar el seu estat de forma, el català ha decidit apostar per la marató d'Hamburg (el 25 d'abril) en comptes de la de Rotterdam, on l'any passat va aconseguir el seu millor registre. Amb el cinquè lloc en la mitja marató d'Azpeitia (1h04:20), Cáceres va evidenciar que és al punt per al nou repte.

Chema Martínez i Rafael Iglesias semblen segurs en l'equip i també s'haurà de tenir en compte que el guanyador del campionat estatal de marató –a Madrid– es guanyarà la plaça sempre hi quan baixi de 2h15.

Ríos serà a l'europeu si està en forma

i Cáceres ha de ratificar la marca en la marató d'Hamburg