CRÒNICA D'AMBIENT
PEP RIERA
La batalla de la credibilitat
Més enllà de tàctiques i estratègies, de propostes i de màrqueting, el bé més preuat per a qualsevol candidat a qualsevol elecció és la credibilitat. El candidat que tingui la naturalitat o la capacitat de transmetre el seu missatge amb credibilitat té molt de guanyat. En un aspecte més sensorial és allò que també en diem carisma. I això, la credibilitat i el carisma, serà el factor fonamental en aquesta última setmana de campanya, marcada pels debats davant de les càmeres. Ja sigui a l'hora d'explicar les propostes o de formular atacs o defensar-se'n. Serà interessant veure si es confirmen les sensacions que els candidats estan transmetent ja fa dies o també si algun comet errors que el puguin perjudicar. També sabem per la teoria i la pràctica que qualsevol candidat, per molta autenticitat que transmeti, sempre acaba interpretant un paper. I per això també serà important comprovar en els cara a cara dels quatre candidats quant hi ha d'interpretació en les seves respectives actuacions. Sandro Rosell fins ara és el que ha sabut transmetre més seguretat i més convicció, malgrat l'allau d'atacs que li han caigut. Rosell ha estat capaç fins ara de continuar explicant un projecte treballat i ben defensat pels pesos pesants del seu equip i alhora desmentir amb solvència les múltiples acusacions dels rivals. Però en els debats ho haurà de continuar fent. Tampoc ha estat molt difícil fins ara, ja que moltes de les acusacions són de traç massa gruixut perquè siguin creïbles. A aquestes altures és d'una simplicitat i una mala fe exagerades dir coses com ara que «s'ho carregarà tot» (Ingla) o que farà tornar els violents al Camp Nou (Ingla i Ferrer). Entra en la lògica que es digui que les propostes pròpies són millors que les dels rivals, però el simplisme i la mala fe no són ingredients que els socis es vulguin empassar. És més, tant Ingla com Ferrer tenen més nivell per fer propostes que el que estan demostrant centrant la seva campanya en la desqualificació de Rosell.
Ingla també té un equip potent i pot presumir d'haver participat decisivament en el tomb positiu que ha fet el club des del 2003. Però des que ha començat la campanya pròpiament dita sembla que han decidit intensificar la desqualificació del rival més ben situat en els sondejos. Això potser els ajuda a millorar els resultats, però segur que no els ajuda en el combat de la credibilitat. Ferrer també ha fet un tomb en la campanya. Finalment s'ha decidit a explotar al màxim el fet de tenir el suport explícit de Laporta, amb el també explícit Que n'aprenguin. Passa, però, que encara que la memòria és curta, ningú oblida que fa quatre dies era repudiat per Laporta i ell centrava la seva campanya en la continuïtat sense l'estil de Laporta. L'influx del president s'ha notat, sobretot, en un altre aspecte: que no sembla que hi hagi possibilitat de pacte entre Ingla i Ferrer, tot i els intents que hi ha hagut. L'herència de Laporta seria incompleta si no es reflectís en aquesta divisió del continuisme.
I queda Benedito, el més lliure i alliberat després de passar el tall de les signatures. Intentarà capitalitzar el desencant que provoqui el combat entre els altres tres. La seva naturalitat l'ajudarà a guanyar credibilitat. Però que vagi amb compte a dir que els altres tres són «la mateixa cosa». Ell no va ser directiu, però va estar en comissions dins el club fins fa ben poc. I això suposa donar suport més o menys tàcit als que manaven.