El davanter que va passar d'entrenar-se sense equip al Gavà a triomfar amb l'Osasuna a primera en pocs mesos
Aranda, un rodamón format en el planter del Madrid, es va entrenar l'any passat amb el Gavà abans de fitxar pel Numància, i ara triomfa a l'Osasuna
El món del futbol planteja, a vegades, dificultats que van més enllà del terreny de joc. Només així s'expliquen els alts i baixos de Carlos Aranda, una promesa forjada en el planter del Madrid que ara s'ha fet un lloc a l'Osasuna de José Antonio Camacho, però que abans ha hagut de viure diverses històries frustrades a primera divisió, temporades molt difícils a 2a A i, fins i tot, algun moment en què es va trobar sense equip. Davanter potent i contundent de cara a porteria, d'aquells que voldria tenir qualsevol equip, ha jugat en nou clubs en els últims deu anys, i en alguns, com ara el Numància, en tres etapes diferents. L'equip sorià va ser el primer que el va acollir, cedit, després d'abandonar el Madrid, en què havia coincidit amb jugadors com ara Raúl Bravo, Pavón i el mateix Eto'o. El bon rendiment ofert en aquesta temporada 2001/02 li va valer el primer contracte important, amb el Vila-real, però la falta d'oportunitats el va obligar a marxar cedit al Numància, un altre cop, i a l'Albacete. I l'estiu del 2004, una altra oportunitat d'or, al Sevilla. El resultat, però, va ser el mateix. Caparrós no hi va confiar i va iniciar un altre periple: Albacete, Múrcia i Granada 74. El descens a 2a B del conjunt andalús en la campanya 2007/08, i una inoportuna lesió van deixar Aranda sense equip. Amb només 28 anys, afrontava un moment delicadíssim. Va ser llavors quan el va acollir el Gavà, que en aquell moment entrenava Toni Llebaria. El davanter, que estava fora de forma i necessitava un equip amb el qual entrenar-se, va demanar ajuda al seu amic Unai Vergara –tots dos havien coincidit en les files del Vila-real i l'Albacete–, que un any abans havia finalitzat la seva carrera al Gavà, i aquest de seguida es va posar d'acord amb Llebaria. Entre els mesos d'octubre i novembre, Aranda es va estar entrenant durant tres setmanes amb jugadors de 2a B, fins que va recuperar la forma. Vergara, que ja començava a exercir de representant de jugadors –ara col·labora amb l'agència Promoesport–, va contactar amb Pacheta, llavors entrenador del Numància, i en el mercat d'hivern Aranda va iniciar la seva tercera etapa en l'equip sorià. Des de llavors, tot li ha anat rodat. No va poder evitar el descens del Numància, però va marcar sis gols i va recuperar el seu millor joc. I l'estiu passat, va ser Camacho qui el va anar a buscar. Amb l'Osasuna, ha estat titular en sis de les vuit jornades de lliga, ja ha fet dos gols, i en l'última jornada, a Santander, li'n va donar un de gairebé fet a Pandiani.
Als 29 anys, Aranda es troba en el millor moment de la seva carrera. Procedent d'una família poc estructurada, durant la seva etapa l'Albacete va ser apartat de l'equip per indisciplina, i el 2007, fins i tot, va ser interrogat per una presumpta vinculació amb un cas de blanqueig de capital. Ara, però, més madur i amb la confiança de l'entrenador, ha tornat a ser el dels inicis. I avui jugarà per cinquena vegada al camp després d'haver-ho fet abans amb quatre equips diferents; sempre amb derrota. La temporada passada, quan el va visitar amb el Numància, va aprofitar per trucar a Llebaria i convidar-lo a un cafè, per agrair-li l'ajuda que el Gavà li va oferir en un mal moment.
Va viure una infància difícil, i a l'Albacete el van apartar per un acte d'indisciplina
En els últims deu anys ha jugat en nou clubs diferents, però ara té un lloc fix a l'Osasuna
