ATLETISME
Marc Roig, un «mzungu» a Eldoret
L'atleta santpolenc competirà en la marató de Barcelona amb el propòsit de baixar de 2h16 després d'una estada a Kenya, on ha combinat entrenaments en altitud i la col·laboració amb Ex-street Children
«Nime choka, nime choka sana.» O el que és el mateix ‘estic cansat, molt cansat', en la traducció del swahili al català. Marc Roig intercanvia unes poques paraules amb els corredors kenyans tot just creuar la línia de meta de la mitja marató de Barcelona en segon lloc i d'esmicolar el seu registre personal en la distància (1h04:57). L'atleta santpolenc del CA Laietània és un corredor singular. Compromès. Acaba d'arribar d'una estada a Eldoret, a Kenya, on ha combinat els entrenaments en altitud amb la col·laboració amb Ex-street Children, una organització humanitària d'abast local. «Es tracta d'intentar trobar els pares dels nombrosos nens que pul·lulen sols pels carrers. I en cas que siguin orfes o que els pares no els acceptin, se'ls convida a un centre d'acollida on disposaran de menjar diari, llit i una dutxa durant dos o tres mesos. Superat aquest període, se'ls porta a una escola pública», explica l'atleta. Ex-street Children està treballant per millorar la seva organització interna, cosa que els permetria convertir-se en una ONG per poder operar en més territoris, a més d'aconseguir més recursos. Aquesta, però, és una faceta més d'un atleta de 25 anys, fisioterapeuta de formació i que encara no té ben definit el que vol ser quan sigui gran. De fet, aquest 2010 i concretament el pròxim diumenge 7 de març, en la marató de Barcelona, es podria aclarir el futur de Roig en l'atletisme. En tot cas, el resultat de la mitja barcelonina ja convida a l'optimisme.
Uns dies després d'haver arribat de Kenya, el cos de Roig va patir una davallada. Lògica, després d'haver-se entrenat durant setmanes a més de 2.000 metres d'altitud. Superat el trastorn d'horari, el corredor maresmenc ja està en disposició de rematar la feina en la marató de Barcelona i confirmar que la planificació, a càrrec del seu entrenador Antonio Hernández Luna, ha estat la correcta. «M'agradaria fer entre 2h15 i 2h16. En teoria, amb la marca de la mitja marató tindria prou marge per aconseguir-ho», apunta. Aquest és l'objectiu, però Roig no amaga que mira de reüll les marques que van aconseguint els principals maratonians estatals. I és que aquest curs hi ha l'europeu de Barcelona, sis places en joc i la mínima és 2h15, no gaire lluny de les seves aspiracions. Amb tot, Roig no es vol pressionar: «Encara sóc molt jove i en aquesta disciplina tinc molts anys per poder progressar.»
Les experiències en un bloc.
Sigui per entrenar-se o només per col·laborar amb Ex-street Children sembla evident que Roig ha estès lligams forts amb la gent d'Eldoret, una zona de Kenya bressol de grans atletes, però també colpejada per la fam i la pobresa extremes.
«Quan es veuen superats per un ‘mzungu' acceleren de manera descontrolada durant 20 o 30 m»
Fill de Maria Tió, una destacada atleta de fons
En el fet que Marc Roig s'hagi dedicat a l'atletisme segur que hi té molt a veure la seva mare, Maria Tió, destacada corredora de fons, que el 1984 ja va triomfar en la cursa de la Mercè quan el petit Marc –el quart de sis fills– només feia cinc mesos que havia vist la llum. «Recordo que de petits ens pujava a mi i alguns cosins a la furgoneta i se n'anava a córrer curses al sud de França. Ella guanyava i li regalaven una bicicleta i a nosaltres ens donaven un entrepà», explica. També el seu germà, Enric, va brillar amb alguns títols catalans de cros en categories de promoció. Enric Roig, però, va apostar de valent pels estudis, tot i que mai ha abandonat l'interès per córrer. Ha estat quatre anys treballant a Israel per l'ONG Fundació de la Promoció Social de la Cultura (FPSC) i durant la seva estada encara va tenir ànims per competir en un campionat nacional de 10.000 m.