Dinàmiques i estat d'ànim

El Sant Josep Girona acumula set derrotes seguides. Després d'un inici espectacular amb victòries de molt de mèrit, la situació s'ha capgirat i l'equip es troba en una situació de la qual es difícil sortir-ne. És veritat que el calendari no ha ajudat gaire –CAI, Melilla i Breogán entre d'altres–, però la diferència bàsica entre la magnífica ratxa del principi i la ratxa negativa actual és l'estat d'ànim de la plantilla. Fa uns mesos l'equip es veia capaç de guanyar qualsevol, sempre era competitiu i cada mala acció era contrarestada per una de bona. Ara no és així. Quan les coses no van bé apareixen els dubtes i les males accions se succeeixen. El jugador és mentalment més dèbil i no hi ha la capacitat que hi havia abans per fer un pas endavant quan van mal dades. La voluntat de fer les coses bé sovint es tradueix en ansietat, gens oportuna en aquests moments.

M'he trobat més d'una vegada en situacions així i és cert que el jugador sol adonar-se tard de la realitat. Els tècnics intenten ajudar els jugadors a ser psicològicament més forts, a no pensar en el passat ni en el que vindrà per tal de centrar-se només en el següent partit. Hi ha jugadors mentalment més forts que d'altres, més preparats per afrontar situacions de diversos tipus, però, tot i això, les males ratxes –i les bones també– es produeixen perquè el conjunt de jugadors acaba funcionant com si tingués un sol cervell. De manera que el que cal es preparar l'equip, és a dir el grup com a conjunt per a les situacions d'aquest tipus. La majoria d'entrenadors no són psicòlegs, tot i que han hagut d'estudiar alguna matèria d'aquest camp. Per tant, sovint no són capaços de fer reaccionar l'equip quan ho necessita. Crec que en aquest sentit, la figura del psicòleg esportiu, gens habitual en la LEB Or, podria evitar molts problemes. Sobretot perquè és capaç de preparar l'equip per afrontar les diverses situacions. Quan era a Lleida, hi havia un psicòleg esportiu a disposició dels jugadors. El problema és que anar al psicòleg no està gaire ben vist, ja que es dedueix que qui hi va té un problema, però hem de ser conscients que també pot ajudar a evitar-los. Esperem que l'aturada de la copa sigui una bona teràpia per al Sant Josep i no oblidem que, des d'una perspectiva més àmplia, l'equip està fent una bona campanya i que l'objectiu prioritari és a l'abast de la mà.

LA FAM COMPETITIVA. En els últims anys la LEB Or ha pres un nivell similar al de l'ACB de fa una dècada. Jugadors que destacaven fa uns anys en la màxima categoria ara ho fan en la LEB Or. Ja vaig parlar una vegada de Darryl Middleton, però crec que en aquest apartat cal destacar també Lou Roe i Lucio Angulo. Són jugadors que, malgrat l'edat –Roe té 37 anys i Angulo 36-, mantenen la condició física necessària per continuar competint a alt nivell. A més, mentalment estan demostrant ser ambiciosos i són peces importants en els seus equips: Roe valora 20.8 de mitjana –tercer més valorat– i Angulo acredita 8,9 punts, 4,7 rebots i 12 de valoració.