violació de 24 segons

jordi plà comas

Ante Tomic, un pivot

Quedaven molts minuts per acabar la final de copa i Messina seia a la banqueta, amb la mà a la barbeta i la mirada perduda. Recorden la imatge? Podríem pensar que levitava en un buit mental o, sabent el pa que s'hi dóna al club blanc –«al bàsquet espanyol l'èxit és dels jugadors i el fracàs dels entrenadors», deia el tècnic dies després»-, ja rumiava com fer front al Regal Barça en el següent partit. En aquella mateixa final, Ante Tomic va jugar zero minuts.

Tomic va arribar al Madrid al gener, per pal·liar la lesió de Van den Spiegel, i avançant un fitxatge que els blancs tenien fet per a la temporada vinent. Abans de la final de copa, Tomic tenia una mitjana de 15,8 minuts en l'ACB i de 13,5 en l'Eurolliga. Després de la final de copa, ha passat a jugar-ne 23 a l'ACB i en jugava 21,8 en l'Eurolliga abans de l'eliminatòria contra el Barça. Quasi 22 minuts que en partits sense problemes de faltes eren 27. Messina va tenir clar, abans que s'acabés la final de copa, que Tomic, l'únic cinc que té el Madrid en la plantilla, havia de jugar tants minuts com fos possible. El Madrid va perdre l'eliminatòria contra el Barça 3-1, però va estar a punt de vèncer el primer partit i va cedir en el tercer i el quart perquè, entre d'altres, Juan Carlos Navarro va anotar més de 20 punts en dos partits consecutius d'Eurolliga per primera vegada en més de dos anys. De l'insultant superioritat blaugrana –57-79 a la lliga i 80-61 a la copa–, ni rastre.

Tomic és un cinc pur, amb fonaments de pivot clàssic, que sap jugar d'esquenes, que sap guanyar la posició sota el cèrcol i que té prou joc per recular i buscar tirs curts a cistella. Detall, aquest, fonamental per posar el Barça en un compromís. Amb tirs curts hi ha rebots curts, propers al cèrcol –en els dos adobats la diferència mitjana de rebots va ser de +11 per al Barça, mentre que en l'eliminatòria va ser de 30,3 per al Madrid i 29,8 per al Barça–, i la possibilitat de jugar contracops i transicions ràpides baixa considerablement. Recorden gaire situacions de camp obert jugades pels homes de Pascual en l'eliminatòria? Quantes se'n van veure en les repassades prèvies? I amb tirs curts el balanç defensiu dels exteriors és més còmode, fet remarcat perquè Messina va «prohibir» els tirs de tres –els triples intentats pel Madrid en l'Eurolliga era de 20 fins als quarts, i en la sèrie contra el Barça van baixar a 13,8–. Aquest és el terreny que volia el Madrid, que busca tot rival que s'enfronta al Barça. Però per fer-ho cal un cinc que fixi defenses i que posi els fonaments perquè això succeeixi. Perovic (Pamesa), Maric (Partizan) o Tomic. És interessant veure que en els 160 minuts de l'eliminatòria la diferència favorable al Barça va ser de +17 punts, mentre que en els 106 minuts que Tomic va estar en pista va ser favorable al Madrid per +5.

Fins a la final de copa, els blancs no tenien cap cinc i només un base per a 20 minuts (Prigioni). Messina ja té Tomic, i ja ha dit que a partir d'ara el segon base serà Jaric, situant el serbi allà on sempre ha excel·lit. Ara només falta un aler alt, un tres fort. I la final de l'ACB serà encara més espectacular del que va ser la sèrie de quarts de final de l'Eurolliga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.