El veritable triomf

En Rossend Sanglas és un amic que mira el futbol des del vessant formatiu, des de l'enriquiment dels valors de la persona. Diu que els títols són un element necessari per contrastar socialment que el Barça opta per una aposta guanyadora, per donar força al concepte de fons, per implicar més i més persones, per fruir d'aquest procés permanent de superació col·lectiva. L'èxit, assegura, es posa al servei d'unes idees, i no a la inversa. I així, crec jo, ho podríem dir de la majoria de la gent que fa seu el lema Més que un club. I són totes les persones que farien seves paraules com ara que l'entitat esportiva principal de la Unió Europea, aquella que va fer seu el lema Esport i ciutadania, el club que va lluitar contra la dictadura i va defensar la llibertat mentre que d'altres encara invoquen l'ànima del franquista xenòfob anticatalà al qual van consagrar el nom del seu estadi, no necessita milionaris salvadors perquè treballa amb seriositat i rigor, amb esportivitat. El club de l'esforç i la companyonia. El club del civisme. Els socis i seguidors de tot el món s'han de sentir orgullosos de ser partícips d'aquesta manera de pensar, d'aquests valors, més enllà de sequeres circumstancials de títols. A què treu cap aquesta reflexió? A ser conscients que el model de club és el correcte. A no actuar només per guanyar títols, una proposta per a qui no té una concepció creadora de l'esport. D'on vénen, si no, els èxits d'aquest any o el fiasco dels dos darrers anys de Rijkaard? De seguir o apartar-se del model cívic de club. El veritable triomf és l'èxit que neix del planter, de la trajectòria del Barça Atlètic, del joc dels juvenils o cadets. Dels que arreu del món es formen amb la samarreta del Barça. O continuar amb la idea de formar més Xavis, Messis i Iniestas o el model de cartera i milions a dojo i que tinguis la sospita que el retorn de Florentino és una eina per recuperar un prestigi perdut en l'esfera dels negocis privats.