Clàusules

Ricky Rubio vol marxar a l'NBA, però no vol pagar el que té acordat amb la Penya. Mala cosa. I la Penya no està disposada a regalar res. I vol negociar. Estira-i-arronsa, l'habitual en qualsevol negociació. Justament per això algú va decidir en el seu dia afegir una clàusula al contracte del jugador. Un blindatge necessari que el club reclama per protegir-se d'una sortida segura i que el jugador i el seu entorn accepten. Sempre m'ha sorprès que els esportistes signin unes clàusules econòmiques desproporcionades amb els sous que reben. Mai no són proporcionals amb el que cobren. És un món de bojos, però agents, representants, assessors o intermediaris que envolten els jugadors saben que aplicar allò de pa per avui i gana per demà no és una bona eina per negociar. Cedir els dóna més marge en un futur immediat. Els clubs fan el mateix. Hi ha, però, qui segurament pensa tot el contrari. Cadascú aplica les seves estratègies segons els seus interessos. I res no els fa canviar. Se sabia que tard o d'hora el base volaria. Ara s'ha obert la caixa dels trons. No és el primer cas d'un esportista que denuncia el seu club, però no és habitual. L'esport té una legislació. L'esport professional, també. I el club, i un club com el Joventut de Badalona, sap que necessita una gestió que rendibilitzi la gent de la casa. Ja ho ha fet en moltes ocasions. És la seva sortida a una competència difícil en una lliga desigual. La Penya treballa amb gent jove. Amb els seus i amb els que fitxa de fora. És una roda. Com fan tots els equips grans. El que té més força i capacitat econòmica pot fitxar el que vol. Les normes de l'NBA són diferents a les de l'ACB. La Penya ha perdut molts jugadors que ha format. En podríem fer una llista.

L'últim cas, el de Rudy, és significatiu. Ricky ha estat la solució i ara és el problema. Arribar als jutjats tensa unes relacions que haurien de ser fluides si pensem que la Penya ha format un dels jugadors amb més talent dels últims anys que s'ha vist en una pista de bàsquet. Rudy ha tornat de la seva primera temporada a l'NBA amb una samarreta del seu equip sota el braç per regalar a la Penya. Villacampa la va rebre encantat. Ricky hauria de poder fer el mateix, deixar ara quatre duros a la caixa del Joventut i la temporada que ve, la seva samarreta per al museu de l'equip badaloní. Villacampa segur que la rebria amb agraïment. Gestionar la Penya, arribar a final de mes i tenir un equip competitiu no és gens fàcil. I que surti un nou Ricky, tampoc. Tornarà a ser una solució i un problema alhora. Com sempre.