Entre somni i responsabilitat

El quadre que surt a la foto el va fer un grup de persones amb discapacitat després de visitar l'equip en un entrenament. “És dedicació, és temps, és cor. M'omple molt.” La tasca solidària és un dels principals motius d'orgull de la cap de l'àrea social del Girona. Per Joana Egea (Salt, 12/6/1975), treballar al club és un somni. Perquè el seu pare la portava de petita a Montilivi, sempre havia seguit l'equip i fins i tot havia fet d'educadora de futbol 7 abans d'entrar a les oficines, el 2005. Hi va arribar amb Quim Oliu de vicepresident, i va tenir temps de viure decepcions (com el títol sense ascens de tercera) i grans alegries. “La pilota ho és tot”, però socialment el club també ha canviat molt. Ara hi ha més gent jove, molt més acostumada als èxits que a les penúries dels aficionats de tota la vida. Encara dimarts l'alcalde de Girona destacava l'esforç del club per socialitzar el futbol. “A diferència de clubs més grans, nosaltres podem oferir proximitat, humilitat, senzillesa.” La Joana també coordina, i agraeix, la feina de l'associació de voluntaris, un altre puntal: “Ho encarnen tot plegat: són aficionats i ens ajuden.”