Els obstacles no espanten

Tenir contractat un vol xàrter sol ser benvingut per als entrenadors, i més si estalvia un desplaçament fins al Prat. Però no sempre surt tot tan rodó com està programat. Res a veure amb la primera experiència del Girona amb un xàrter a segona A, el de Jerez. El cas és que el vol va sortir amb cinc quarts de retard, cosa que va endarrerir, òbviament, l'arribada a Almeria i el sopar de l'equip a l'hotel. Una tempesta amb llamps, segons explicaven els treballadors de l'aeroport que no paraven de desitjar sort a l'equip, impedia recarregar de combustible l'avió, un aparell petit i estret amb 49 seients, tots ocupats.

A l'aeroport, hi va haver temps per descobrir que a Vilobí també hi ha busos jardinera –per una vegada no vam passejar a peu per la pista– i per passar dos cops per la zona de control, perquè hi va haver marxa enrere cap a la terminal. I per poca estona que tingués, ja sigui a la terminal o a la jardinera, Rubi obria el portàtil. Sempre hi ha alguna cosa per repassar. Els jugadors són més d'Ipads i auriculars, com més grossos, millor. Va viatjar tot l'equip menys Joseba Garmendia, que es recupera d'una operació, i amb el jove del filial Carles Mas, que pot celebrar dos ascensos en una setmana. També hi havia el president, Joaquim Boadas; la directora general Kat Gorska; el secretari tècnic, Sergi Raset, i un conseller, Salvador Capdevila. Javi Acuña, protagonista del dia, es va mostrar tan expressiu com sempre.

A cada trobada amb qualsevol jugador, missatges d'esperança, de fe, de confiança. No hi ha res impossible. Qui havia de dir a Jose, Luso, Felipe Sanchón i companyia que viurien una final cap a primera? Qui els havia de dir que serien el centre d'atenció del panorama futbolístic estatal? Qui els havia de dir que més d'un tindria ofertes per triar i remenar? Són uns afortunats. I no han dit l'última paraula.