Des de la distància

Falta una hora perquè tanquin els col·legis electorals al País Basc, i l'Euskal Etxea de Barcelona –el seu principal referent cultural a Catalunya, que ha obert de manera extraordinària per seguir l'escrutini– és buit. O gairebé: en una taula, presidida ja pel txakoli, tres noies guipuscoanes s'han reunit per a la nit electoral, i comenten els nivells de participació, menors als de fa tres anys, que assenyalen les televisions. “És estrany, sent les primeres en què pot concórrer Bildu; potser la gent està cansada de la política”, diu la Míriam.

S'acosten les vuit, i la sala segueix igual de buida, però els cambrers comencen a treure carregaments de pinxos. “N'hem fet més que de costum; potser s'anima més tard...”, confien. Amb tot just un parell de taules més ocupades, arriba l'hora: ETB fa públic un sondeig que dóna la victòria al PNB per un sol diputat sobre Bildu, mentre que el PSE i el PP baixen i UPD possiblement no entra. Rialles contingudes. Tranquil·litat. La Míriam demana un altre txakoli: “Esperarem, però crec que ja es pot celebrar!” Demanen silenci: un portaveu del PNB proclama la victòria del nacionalisme. Després també Bildu. Tímids aplaudiments.

Comença a arribar gent, la majoria bascos, alguns amb amics catalans. Entre ells, el director de l'Euskal Etxea, Aitor Arruti; diversos mitjans el busquen, d'ací i d'allà, perquè els faci cinc cèntims de l'ambient. No vol parlar de política, com tampoc ho vol fer Aizpea Goenaga, directora de l'Institut Etxepare, promotor a l'exterior de la llengua i la cultura basques, que ha vingut per presentar avui els actes del festival EH Sona, i s'ha deixat caure també per la taverna. Sí que en parla el biscaí Jon, que fa 12 anys que és a Barcelona i treballa a la casa. “Ara hi ha un partit que és legal i abans no; les eleccions estaven contaminades”, diu. Per això ara les segueix amb més interès.

Són les nou i el local s'ha animat, i molt. Ja som una vuitantena, la majoria fent tertúlia cervesa en mà. La remor ha crescut, i la televisió, que falla a estones, ara és secundària. En una taula, amb el Jordi, hi ha l'Amaia i la Garazi, que fa poques setmanes que han vingut per estudiar. En un racó s'han ajuntat una altra dotzena també de joves universitaris. Tots han votat per correu. “A Euskadi potser la política interessa més als joves”, comenten el Paulo i l'Eñaut. No els agrada el triomf del PNB, i tant els fa si pacta amb Bildu o el PSE. “A veure amb qui, i per què pacten”, sospiren.

A primera fila, quatre alabesos amb uns pocs anys més, l'Unai, l'Amaia, l'Hernágoras i l'Iker, s'han reunit també per seguir l'escrutini. Estan satisfets, perquè a la seva província per primer cop les forces nacionalistes s'han imposat a les espanyolistes. Fa quatre anys van votar nul, i ara ho han fet per Bildu. “Ha fet un gran esforç, i és gent que no ve de la política, així que representa la renovació, la participació ciutadana i la realitat del carrer”, raona l'Amaia. Les tres guipuscoanes, en canvi, no estan tan contentes. Els resultats oficials, ja amb el 70% escrutat, rebaixen les expectatives inicials de Bildu. “Esperem al final, però simbòlicament hauria estat molt bonic que guanyés”, es llança ja la Míriam. Accedeixen a fer-se una foto brindant. “Que consti que no és pel PNB, eh?”, aclareixen. I quins pactes els agradarien ara? “És un dilema, el millor és que vagin arribant a acords, tot i que el PNB no reivindica polítiques socials ni serà mai independentista.” Arriben també les valoracions dels partits catalans: el PSC evita fer lectures catalanes, però creu que això incentivarà l'electorat, mentre que CiU destaca la solidesa del nacionalisme al País Basc i ERC diu que la majoria del PNB i Bildu fa que “posi rumb a la seva llibertat”. Però no tots a l'Euskal Etxea ho veuen igual, i n'hi ha que fins i tot ho acaben admetent: ha estat com un coitus interruptus.