La genètica dels cognoms
Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva busquen voluntaris per participar en un estudi que relacionarà genètica i cognoms Cinquanta homes per cognom hauran d'aportar una mostra de saliva
Un equip d'investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) de Barcelona ha posat en marxa un estudi per descobrir algunes de les característiques dels cognoms catalans a partir de l'anàlisi genètic de les persones que porten aquests cognoms. Els investigadors han seleccionat 50 cognoms catalans i, en la primera fase del treball, demanen la participació de voluntaris –50 homes per cada un dels cognoms– que aportin una mostra de saliva a partir de la qual s'analitzaran les característiques del seu cromosoma Y. Les persones interessades a participar en l'estudi poden trobar informació a la pàgina d'internet cognoms.upf.edu.
L'estudi iniciat a l'Institut de Biologia Evolutiva es basa en el fet que l'herència del cromosoma Y –la part del genoma que es passa de pare a fill– té un comportament semblant al dels cognoms.
El projecte dirigit per Francesc Calafell, David Comas i Jaume Bertranpetit –que compta amb el finançament de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)– es proposa utilitzar la variació en el cromosoma Y per estudiar en concret cinc característiques dels cognoms catalans.
Preguntes a respondre
La primera pregunta que els investigadors volen respondre és per què hi ha cognoms més freqüents que d'altres, explica a El Punt Avui Francesc Calafell. Per exemple, es troben cognoms com Ferrer, Soler, Serra, Vila, que són molt més freqüents que d'altres com Danés, Balasch, Casajuana o Llach. Una explicació possible és que els cognoms que actualment són molt freqüents tinguin un origen múltiple. És a dir, que hi ha molts Ferrer, perquè antigament a cada poble hi havia una família que es dedicava a l'ofici de ferrer i que molts d'ells, per separat, van adoptar aquesta paraula com a cognom. L'estudi iniciat ara pot determinar si els Ferrer tenen un origen múltiple o únic –i arribar a detallar en quina època històrica i en quina comarca es va formar cada un dels seus llinatges.
“Lingüísticament, sembla clar l'origen àrab de cognoms com Gasull, Moragues, Nàcher o Melis, o hebreu de Maymó, Estruch, Salom i Massot. L'estudi vol comprovar si els fundadors d'aquests cognoms eren, per exemple, nord-africans o jueus”, indica Francesc Calafell.
D'altra banda, l'estudi intentarà comprovar l'origen geogràfic dels cognoms gentilicis. És a dir, si els Danés eren danesos; els Alemany, alemanys, i els Guasch, gascons.
En una línia de treball semblant, es volen comparar cinc patrònims germànics (Armengol, Ricart, Gual, Albert, Robert) aparellats amb freqüència amb cinc patrònims llatins o prellatins (Fortuny, Adell, Reixac, Oriol, Miquel), per tal d'esbrinar si els fundadors de cognoms patronímics germànics eren ells mateixos d'origen germànic.
L'estudi genètic dels cognoms pot ajudar a quantificar amb quina freqüència cognom i cromosoma Y s'hereten junts i quina és la influència de fenòmens com l'adopció, la falsa paternitat, canvis de cognom o l'herència del cognom matern.
El projecte d'estudi genètic dels cognoms catalans té com a precedents els treballs realitzats a Anglaterra i Irlanda, explica Francesc Calafell. En l'estudi anglès, es va comprovar que existia una relació clara entre la freqüència actual dels cognoms i el nombre de fundadors d'aquests cognoms. Per contra, a Irlanda no era tan clara aquesta relació i es detecta més presència dels cognoms vinculats amb la noblesa. La situació irlandesa podria estar relacionada amb els períodes de fam i pobresa, quan les persones amb més probabilitat de deixar descendència eren les que tenien una bona situació econòmica.
Els resultats de l'estudi dels cognoms catalans es podrien donar a conèixer en dos o tres anys.
