Majoria rajoysta
Rajoy té dues prioritats: evitar les eleccions esgotant la legislatura i que l'Estat freni Catalunya. Mai no fer res haurà estat tan ben recompensat. L'ajornament de l'esventrament del PSOE per facilitar la investidura no ha fet altra cosa que engrandir la figura del president espanyol. Fa gairebé cinc anys que és president del govern estatal i ara en podria enllaçar quatre més. “No se'm passa pel cap dissoldre les Corts”, va dir en valorar com afrontaria un hipotètic front anti-PP al Congrés dels Diputats, on està en minoria. No només això. Si el PSOE triga gaire a refer-se, si és que pot recuperar-se del sotrac, si Podem se centra a liderar l'esquerra i l'oposició, i Ciutadans, a garantir la governabilitat, Rajoy podria esgotar la legislatura i arribar als nou anys a La Moncloa, que es diu aviat, superant qui el va designar, Aznar, que n'hi va estar vuit, o Rodríguez Zapatero, que n'hi va estar set. Només Felipe González el superaria amb tres legislatures.
Pel que fa al “desafiament secessionista” català, Rajoy mantindrà l'actual duresa judicial, cap cessió de sobirania i només s'obre a revisar el finançament autonòmic que ja Montoro tenia enllestit fa mesos, però que no resol el dèficit català o valencià, per exemple. De manera que el diàleg promès no ens afectarà més que per ampliar el front comú contra Catalunya i que el PSOE s'hi afegeixi liderant la batalla contra el PSC, per exemple. Cada cop hi ha menys ponts i possibilitats d'entesa, tot i la insistència del PSC a no trencar. Catalunya ha superat l'època dels petits retocs i no es conforma amb les molles, reclama tot el pa i la independència, com en la gestió ferroviària. Adif oferia aquesta setmana unes millores als túnels de Barcelona, però el govern els durà als tribunals pels incompliments reiterats. Mentre l'Estat ofereix engrunes, Catalunya fa camí constituent. Les cites polítiques importants de l'Estat esdevenen cada cop més intranscendents per a Catalunya, perquè no impliquen cap possibilitat d'entesa, sinó més escanyament. Ja només ens queda esperar quan hi deixaran d'haver diputats catalans.