Demència digital

Aquesta és l'expressió que fa servir Manfred Spitzer per referir-se a les noves patologies derivades de les noves tecnologies. I no ho diu un nostàlgic trabucaire o un neorural enfadat amb el segle XXI. Perquè Manfred Spitzer és un catedràtic de psiquiatria, especialista en neurologia, director d'una clínica psiquiàtrica a Stuttgart i reconegut neuroeducador.

En una recent entrevista, ens forneix de dades científiques sobre allò que haig de suposar que molts ja coneixíem intuïtivament. En voldria destacar les següents: a) Transformacions neuronals, en negatiu, d'“avenços” digitals.

Efectivament, és de lògica –i així es corrobora pel que fa a connexions neuronals– que a més utilització de sistemes de càlcul, d'autocorrectors o de GPS, més davallada en les habilitats del cervell, el qual va acomodant-se a aquestes noves formes d'indolència. Però no es tracta només de disminució de coneixements matemàtics, gramaticals o geogràfics; es tracta també de minva de memòria, de sensibilitat, de relació social, etc. Per exemple, a la muntanya, ja no cal recordar camins, ni fixar-se en accidents geogràfics, ni en fites, ni en l'altura del sol, ni en la molsa dels arbres a efectes d'orientació nord-sud, ni etc., etc. La màquina ja ens portarà al lloc... b) “Com més pantalles, menys empatia.” Això afirma el científic esmentat, recolzant-se en un gran estudi amb milers d'adolescents. La raó és ben clara. “ Si el nen o el jove basa les relacions socials en les pantalles, no entendrà bé les emocions dels altres perquè no aprèn a descodificar expressions facials, interpretar la melodia d'una veu; els gestos.... i no pot aprendre a empatitzar.” c) Disminució de la força de voluntat. Efectivament, l'aprenentatge es basa en l'error, en la digestió de tota la informació que els errors ens aporten, de la qual cosa en neix la força de voluntat per a superar-ho i l'orgull d'haver-ho assolit. I, és clar, la pantalla no s'equivoca. d) La fal·làcia de la competència tecnològica. Està molt estesa i parteix de la premissa que no cal el coneixement, sinó la competència tecnològica per pouar-lo de Google. Però això és fronterer amb l'absurd perquè qui prèviament no sap, tampoc no sap què preguntar a Google.

En definitiva, i com diu Spitzer, “de natural, els nens volen jugar a futbol o cantar. Però l'entorn no ho facilita i s'acostumen a les pantalles. I les pantalles danyen el seu desenvolupament neuronal i estan darrere de problemes com la depressió, trastorn de dèficit d'atenció, insomni, dificultats en la presa de riscos, obesitat, etc.”