Per Figueres amb Fages

Vaig arribar a Figueres el mateix any que moria Carles Fages de Climent (1902-1968). Era per tant molt recent i viu el record d’alguns cambrers del Motel Empordà; m’explicaven que el poeta hi anava de tant a tant, a mitja tarda, s’instal·lava en una taula a la zona de la pèrgola de l’hotel, demanava una amanida o una arengada, i allà escrivia, llegia, sovint fins que es feia fosc.

A Figueres vaig conèixer gent que havia tractat Fages (penso en el gran Marcel Ragolta, que li va fer de xofer uniformat; en la Montserrat Vayreda i la Maria Perxés, dues de les seves “cariàtides”), i més tard també gent estudiosa de la seva obra literària, sobretot els famosos Epigrames. Un d’aquests és l’amic Joan Ferrerós, que fa poc ha publicat una guia urbana de Figueres basada en el mestratge literari i poètic de l’ínclit personatge empordanès. El llibret, com d’altres autoguies precedents, l’ha editat la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, càtedra dirigida per la també bona amiga Mariàngela Vilallonga. Tot a favor doncs perquè un servidor, amb la dita guia a la mà, recorregués el proposat itinerari. És el que vaig començar a fer un dijous. I dic començar, perquè no vaig poder acabar el circuit; massa apressat per la manca de temps (el recorregut és llarg) i massa aclofat per la calorada de juny que, a Figueres i sense tramuntana, resultava molt més intransportable encara que la que anava suportant al meu poble.

Però l’experiència és guapa, interessant i amena. Els dos grans epicentres literaris figuerencs –escriu Joan Ferrerós– són el carrer Monturiol i la Rambla, i jo diria que el primer ho és més que la segona. A l’inici del carrer, i a la casa Fages, hi ha una placa amb el famós epigrama: “Al carrer de Monturiol/l’inventor del submarí,/jo i en Salvador Dalí,/ tres genis, vam veure el sol.” I a l’altre cap de carrer hi ha la farmàcia fundada per Alexandre Deulofeu, que va ser químic, farmacèutic, alcalde, catedràtic, violinista i cèlebre historiador. I aquí Fages hi diu: “És un carrer ric de glòria,/amb casinos i comerços,/on neix també el qui fa versos/i el qui recepta la història.” Com deia, l’estuba m’impedí poder seguir gaire més l’itinerari proposat per Ferrerós. Esperarem que afluixi l’ardència i miraré si el puc enganxar per fer el circuit plegats. Segur que estaria molt bé.