Les contorsions

Més de 200 comuns han signat un manifest perquè el seu partit no faci una crida a participar en l’1-O i ni tan sols vagin a votar. L’abstencionisme fa una nova contorsió. Un dels seus arguments és que no és “el referèndum democràtic i efectiu que reclamen les tres quartes parts de la societat catalana” i que l’1-O només vol polaritzar les pròximes eleccions autonòmiques. Es pot obviar amb més alegria que el govern espanyol barra tota negociació i possibilitat de fer el referèndum? D’aquí algunes cabrioles del govern català per com celebrar-lo (d’altres ja són pel gust de fer-les). Se’n pot parlar molt, de si hi haurà referèndum o per a què servirà. Però és curiós que alguns suposats defensors del dret a decidir considerin que la millor forma de salvaguardar-lo és boicotejar un intent de practicar-lo. Una temptativa que ja té, abans de començar, un gavell de querelles a l’esquena (una sobre el diputat comú Nuet). Hi ha un costum polític massa arrelat: jo només vull el referèndum o tal fita o tal altra si jo el capitanejo o si em permet guanyar eleccions. És una llàstima que uns –i altres– l’aporrinin fins a convertir-lo en una arma de trafiqueig electoral, brandada segons el vent d’on ve. I amb un ull posat, sempre, en les autonòmiques. El sostre de vidre autonomista no s’ha trencat, ni tan sols en el caparró dels que diuen impugnar el règim del 78. I la mirada segueix posada en les engrunes per repartir i en pidolar permís i un bocí de sobirania a Madrid.