No fer-nos cas

L’any 2007, 136 entitats empresarials i professionals van demanar al govern espanyol que l’aeroport del Prat es gestionés des de Catalunya. No els van fer cas. Dissabte passat, primer més d’un centenar i mig d’entitats i, més tard, dues-centes van signar un manifest denunciant la hipocresia dels líders i representants polítics del govern espanyol i la monarquia, i van convocar a una manifestació prèvia. Després es van afegir a la manifestació on hauríem hagut d’anar tots. Veient, però, les reaccions de Madrid –del govern, dels mitjans de comunicació, dels demòcrates de l’any 1936, alguns reconvertits– tampoc no sembla que estiguin disposats a fer-los gens de cas. Més aviat, no els ha agradat. Tampoc no els van agradar cap de les dues manifestacions que hi va haver a Barcelona. Per no agradar-los, abans ja no els havia agradat tampoc el resultat del referèndum del nou estatut del 2006 i tots els referèndums –butifarrèndums, en deien– que hi va haver després: el del setembre del 2009 d’Arenys de Munt, els del desembre del 2009, els del febrer del 2010, els del juny del 2010, el de l’abril del 2011 de Barcelona. Van dir també que, a més, no hi havia hagut prou participació a cap d’ells. I a les últimes una, dues, tres, quatre, cinc, sis manifestacions dels darrers 11 de Setembre, van dir que una majoria de gent s’havia quedat a casa. Tampoc no els van agradar, és clar. Ara que molts catalans pensem que som a una manifestació i un referèndum de votar si volem la independència, seria estúpid escriure que és un misteri saber què diran. No els agradarà i no serem mai prou. La democràcia, sembla, no és manifestar-se, no és demanar, no és votar en unes eleccions o en un referèndum. Però què és la democràcia per a ells? Això sí que comença a ser un senyor misteri.