Full de ruta
Votarem
Estem donant una lliçó de democràcia al món sencer. Estem guanyant la llibertat amb cançons, amb clavells i amb abraçades
Des del precís instant en què l’Estat va desfermar l’operació repressiva de dimecres, amb la supressió de facto de l’autogovern català i l’erdoganització definitiva de la democràcia espanyola, la independència va deixar de ser una proposta per començar a materialitzar-se. L’Estat ja ha perdut. La reacció autoritària desproporcionada per una convocatòria electoral els ha situat en el lloc dels perdedors. Ja no poden fer marxa enrere i cada pas endavant en la repressió els apropa un pas més a la pèrdua definitiva de Catalunya. El conflicte ja s’ha instal·lat en el pla internacional i col·loca un poble que vol votar davant un Estat que nolieja vaixells amb tropes, un país que només vol donar la paraula als ciutadans davant un Estat que irromp en redaccions i impremtes, deté i multa càrrecs públics i electes.
Sembla clar que el dia D serà l’1 d’octubre. L’Estat està preparant un desplegament sense precedents en l’Europa democràtica contemporània per impedir una votació. És precisament l’1 d’octubre quan els ciutadans d’aquest país haurem d’estar a l’altura. Preparem-nos per a un dia llarg i intens. Portem entrepans i begudes, perquè és probable que ens hàgim d’instal·lar als llocs de votació durant tota la jornada. Cap efectiu de cap força de seguretat s’atrevirà a res davant de 50, 100 o 300 ciutadans que encerclen les urnes de manera pacífica, festiva i alegre. Sobretot això: de manera pacífica, festiva i alegre. La desesperació més gran de l’Estat és no trobar la imatge més preuada per a la seva estratègia: una escena de violència, una foto d’una càrrega policial, un clip de vídeo d’un enfrontament. Estem donant una lliçó de democràcia al món sencer. Estem guanyant la llibertat amb cançons, amb clavells i amb abraçades. Els parlaments d’Irlanda, Gran Bretanya, Dinamarca, Noruega, Bèlgica i d’altres i la premsa internacional de manera gairebé unànime censuren l’actuació de l’Estat. El mateix ministre d’Afers Exteriors espanyol ha hagut de justificar-se davant de l’assemblea de l’ONU. Calma i tranquil·litat. Votarem i guanyarem.
