No ho oblidarem

Aval de la fiscalia a l’actuació de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional. Justificació de l’injustificable. El ministeri públic recrimina al govern català la seva “irresponsabilitat” en la convocatòria de “manifestacions tumultuàries”, parla d’una actuació de “legítima defensa” dels agents i sosté que no va afectar “en absolut la normal convivència ciutadana”. Està clar que no ha vist o no ha volgut veure ni una de les imatges de diumenge. Si ho hagués fet, només de passada, hauria pogut constatar un desplegament desmesurat d’uns cossos i forces de seguretat reprimint amb violència desproporcionada les persones que pacíficament anaven a votar en el referèndum de l’1-O. De fotografies i vídeos en sobren. En tots es pot constatar la crueltat amb què es va procedir sense distinció contra la gent, en molts casos amb les mans alçades, que només volia pronunciar-se a les urnes. El que va passar diumenge va ser una vergonya per a un país de la Unió Europea que es fa anomenar democràtic. Així ho ha constatat la premsa internacional en les seves portades. Els periodistes sobre el terreny van poder presenciar en persona els atacs contra avis, estudiants, dones, homes... Des d’Espanya s’intenta ara, des del front polític i judicial, normalitzar una jornada infame. Girar el full d’un dia en què, caretes fora, el món va descobrir la seva autèntica cara, autoritària i inhumana. La violència de l’1-O no es pot oblidar ni permetre que s’oblidi.