Nocturnitat i traïdoria

Amb nocturnitat i traïdoria. Ahir es va trencar un altre pont en l’inexorable divorci entre Catalunya i Espanya. A Madrid fan esforços per allunyar cada dia més els catalans de l’engrescadora idea d’Estat espanyol. Ens faltava veure la Guàrdia Civil entrant a un museu. L’havíem vist escorcollant conselleries, destruint escoles, irrompent en mitjans de comunicació, però l’entrada al Museu de Lleida, de matinada, com els lladres, en degrada una mica més la imatge i persevera en l’intent d’humiliació de tot un poble.

A por ellos incloïa l’art de Sixena, però l’alcalde de Lleida no s’ho esperava. “Això no estava escrit al 155”, s’exclama Àngel Ros. Es penedeix del suport socialista al 155, però perquè l’espoli de Sixena no estava escrit. El desmantellament de l’autonomia rai. Que les conselleries les dirigeixin els ministres espanyols rai. Això estava escrit, i endavant les atxes. Hi va haver un temps que l’alcalde es feia passar per catalanista; això era abans de pactar amb Ciutadans. Encara avui, si pregunteu als dirigents del PSC, us diran que són catalanistes. Quan se li pregunta a l’exalcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, si Miquel Iceta n’és, abans de respondre s’ho rumia durant uns llargs segons. El dubte és la resposta. Potser algú sap com és que el màxim òrgan de decisió entre congressos d’un partit no nacionalista com el PSC es diu consell nacional. Nacional, de nació.

Però tornem a Lleida. L’alcalde Ros va ser increpat ahir per la consciència. Va voler presenciar la nit en què el seu 155 va delmar els veïns de l’art de Sixena. I, és clar, va haver d’escoltar la indignació popular. Una dona se li acosta i li diu: “Li agrada, alcalde, veure a Lleida tants plorant? I ara dirà que no té res a veure amb el 155.” I a Ros només se li acut respondre: “Va d’escena això, o de què va?” L’alcalde fet empatia. L’alcalde resilient.

Sàpiga l’alcalde que això ara va del 21-D, però després anirà de les eleccions municipals, també inexorables.