Opinió

A la tres

Moltíssimes gràcies

“Algun dia no ho hem fet prou bé, o potser han trobat a faltar alguna notícia, però vostès sempre hi són

Com que s’acaba l’any (i cordons, quin any!) i sempre anem atrafegats, no voldria deixar passar aquest darrer dia per donar-los les gràcies. Perquè vostès sempre hi són. I això és d’agrair. Probablement algun dia no ho hem fet prou bé, potser el diari no els ha arribat a l’hora que havíem quedat, potser han trobat que la portada d’aquell dia era horrorosa, o potser s’han empipat perquè aquell articulista ha dit ves a saber què. Potser discrepen massa sovint d’alguna firma, potser alguns canvis al diari se’ls han fet estranys, i probablement algun dia algú de vostès ha trobat a faltar alguna notícia al diari. Però saben què? Vostès sempre hi són. I això és d’agrair. Amb vostès, lectors, i amb vostès, anunciants, ens llevem i esmorzem, fem el cafè, dinem o sopem junts cada dia. Repassem l’actualitat, la comentem, i molts de vostès, centenars de vostès, a més a més ens escriuen al llarg de la setmana per fer-nos saber directament la seva opinió. I tots, aquells que hi són des del primer dia, perquè eren a El Punt o perquè eren a l’Avui, però també aquells que hi són de fa poc, potser seguint-nos només des de l’edició digital o a través de les xarxes, formem part de la mateixa família. I es nota. Perquè són anys de convivència, de teixir complicitats i de fer coses junts. De vaques grasses i de vaques magres, d’eufòries i de depressions, sí; però, sobretot, de compartir somnis i il·lusions i, és clar, de lleialtats. I vostès sempre hi són. I com que als diaris els passa com a vostè i a mi, que el dia a dia se’ns menja i mai no tenim temps de dir-nos el que pensem, he cregut –jo i tothom de la casa, n’estic convençut– que avui era una bon dia per agrair-los-ho. Per agrair-los que sempre hi siguin, que ens felicitin quan toca i, encara més important, que ens renyin també quan toca. Perquè el nostre és també un projecte col·lectiu, una manera d’entendre i fer país. I com que no ens veurem fins l’any que ve, que ves a saber què passarà, no volia deixar passar l’ocasió per dir-los-ho, donar-los les gràcies i brindar per i amb tots vostès. Gràcies. Moltíssimes gràcies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.