Masegar la fruita

Repassem a l'hemeroteca informacions i articles sobre l'assumpte de l'allargament de l'edat de jubilació, dels canvis que s'han anat fent en les condicions per cobrar-la, tot això que ara torna a ser actualitat. N'hi ha una llarga llista. Informes públics i privats, uns emanats d'entitats oficials, d'altres de bancs i caixes, d'altres de gabinets d'estudis. El sentit és gairebé sempre el mateix i és particularment insistent pel que fa a bancs i caixes. Fa temps que proposen que la jubilació sigui a 70 anys, que el càlcul de la pensió abasti tota la vida laboral, que s'estableixi un sistema mixt, públic i privat, de pensions. De vegades hi afegeixen, de propina, allò del copagament sanitari. És el que aconsellen unes entitats que prejubilen els seus treballadors a 56 anys, seguint una política de recursos humans que recomana contractar gent jove, sana i submisa, amb una mentalitat positiva, que es diu ara, no pas afectats de l'escepticisme i de les malalties cròniques que porten els anys. Gent que cobri sous més baixos, que no tingui antiguitat, que treballi de valent i que estigui collada per les hipoteques. A partir de 56 anys –i abans i tot– qui no té un all té una ceba i ha vist el món de part de dins. No interessen aquesta mena de treballadors. Els bancs i caixes els prejubilen. Però exhorten els altres que no ho facin. Que treballin fins als 70 o, si més no, fins als 68 o els 67.

La saben llarga, aquests senyors. Igual com l'assumpte de les pensions mig públiques, mig privades. És una perspectiva de negoci fabulosa i no pararan fins aconseguir-ho. És qüestió de temps i d'insistència, d'anar masegant la fruita fins que maduri. Pot tardar anys, però madurarà. I tal vegada no serà un govern conservador qui ho estableixi. Pot ser perfectament un govern socialista. Un González o un Zapatero del futur que ara canta la Internacional en els actes de les Joventuts. Semblava intocable, això dels 65 anys, però d'intocable no hi ha res. El capitalisme sap què vol i una de les coses que vol és abaratir tant com pugui la factura de l'estat social. I ara, amb l'excusa de la crisi, aprofita l'ocasió.