Estrangers i... estrangers

La intenció de l'Ajuntament de Vic de no empadronar els immigrants sense papers ha provocat, com era d'esperar, una allau d'opinions, reaccions i xifres al voltant de la immigració. Més concretament, de la immigració estrangera. I encara més concretament de la immigració per motius econòmics. I cal puntualitzar-ho, ja que no deixa de sorprendre que es diferenciïn els immigrants dels estrangers, quan en realitat un immigrant no deixa de ser un estranger que ha deixat el seu país i un estranger no deixa de ser un immigrant que ha fet el mateix. És evident que els motius i les condicions per emigrar determinaran la situació al lloc de rebuda. En el cas de les comarques gironines sabem que un de cada cinc habitants és estranger. O és immigrant? Doncs es veu que per a molts depèn del motiu de l'arribada. Perquè ser immigrant té unes connotacions negatives que no té ser estranger. I aquest dies es pot veure quan algú s'esgarrifa amb les xifres d'immigració que hi ha a Salt, Palafrugell o Olot, però no diu res de la que hi ha a Castelló d'Empúries, Lloret de Mar o Cadaqués, que és igual o superior. La reacció més habitual és puntualitzar que no és el mateix, ja que a Salt, Palafrugell i Olot hi ha «immigrants», mentre que a Castelló, i més concretament Empuriabrava, i a Lloret, hi ha estrangers. Dit d'una altra manera, en un lloc hi ha persones sense recursos que han deixat el seu país per necessitat i a l'altre, persones que tenen prou mitjans per retirar-se en un lloc amb un clima més favorable. I tenen raó, de la mateixa manera que tenen tota la raó del món quan diuen que els problemes i les necessitats que tenen uns i altres no tenen res a veure. Però en el que no tenen raó és a creure que hi ha estrangers de primera i de segona en funció del seu perfil socioeconòmic. I això és el que es fa quan es parla d'«immigrants» i d'«estrangers».