El quadre

1.- És un rectangle de fusta apaïsat de 23 cm x 33 cm on un noi de nou anys i mig va pintar-hi una onada. En fa tres que el noiet viu a Sant Feliu, adoptat des d'una ciutat del nord del Brasil: és un noi llest, o sigui imprevisible, força lliure i segurament feliç. Un dia va pintar una onada, sola. Emmarcada l'onada, se la veu potent i segura, espontània i fresca, viva. Per damunt de la líquida cresta, el cel és de colors esvaïts com tímids del que són: un poc de blau, de rosat, blanc, gris: cada color és una mica tots els altres. Aquests colors i algun més però més avivats, fan el terç inferior de la imatge, la franja de la sorra molla on l'onada romprà i, refluint, tornarà a ser mar. En aquest espai sorrenc, el sentit del color és més vivaç, amb barreges creatives, bellament imaginat. Això és potser tot el quadre, i deu ser suficient.

2.- Palomar. És el títol d'un llibre d'Italo Calvino i també el nom del seu únic protagonista, un personatge convencional i rar, que deambula entre les persones i les coses, diríem un voyeur que reflexiona. La primera contemplació del llibre és una onada: monsieur Palomar vol fer-se l'ona seva en tota la seva simultaneïtat, íntegra. Però sempre se li escapa alguna cosa i la contemplació es trenca, com una gerra de vidre fi. La lectura de l'onada que Palomar abandona, és un intent metafísic. 3.- Hokusai.- Va ser un artista japonès del XVIII-XIX. Pintava i dibuixava, i quan era ja als vuitanta, treballà en una xil·lografia, el dibuix d'una onada enorme que s'enlaira i ocupa tot el costat esquerre de l'estampa; unes lleus barques de pobres pescadors se les heuen en el si del monstre hídric, escumes blanques del cimerol de l'ona són com flors o garfis. Al fons el Fuji, nevat, hi és incòlume, búdic. El gravat de l'ona enorme és petit com l'acrílic del petit brasiler, i la imatge és èpica.