Ripoll, mig any després

Mig any després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, ha quedat més que demostrada la fortalesa i la cohesió social d’aquest país. A Ripoll, la població on vivien els terroristes, s’ha fet un esforç titànic per girar full al més ràpidament possible. No es tracta d’oblidar, perquè una tragèdia d’aquesta magnitud és impossible d’esborrar. Però s’ha treballat braç a braç des de tots els àmbits per evitar una fractura veïnal empesa pel recel, la por o la indignació. No seria la primera vegada. D’exemples en tenim diversos a Europa, en un moment en què l’extrema dreta aprofita desgràcies d’aquest tipus per incentivar la xenofòbia i la discriminació social. A Ripoll, i al país en general, des del minut zero, no s’ha donat ni una oportunitat per encendre aquesta espurna. L’Ajuntament, els serveis socials, les entitats i la comunitat musulmana han unit esforços, treballant en la mateixa direcció, i tothom agraeix la manera i la rapidesa amb què s’ha tornat a la normalitat, un cop superat el dol. Tot i això, Ripoll no passa per alt les incerteses que encara hi ha en la investigació relacionada amb l’eximam i cervell dels atemptats. “Pesen sobre la consciència d’algú”, deia fa pocs dies Jordi Munell, alcalde de Ripoll, en referència als serveis d’intel·ligència espanyols. I l’Ajuntament es personarà com a part afectada en la causa judicial a l’Audiencia Nacional. Volen oblidar, però també que es faci justícia.