Observacions

He obser­vat que les dones por­ten cada cop més pan­ta­lons en comp­tes de fal­di­lles. És una obser­vació en viu i en directe pels car­rers de Bar­ce­lona. Vaig arri­bar a comp­tar 50 pan­ta­lons per una fal­di­lla. Fa fred? És més còmode? O les dones comen­cem a pas­sar d’este­re­o­tips? Perquè això seria una magnífica notícia.

També he obser­vat que la pro­gra­mació tele­vi­siva els dis­sab­tes i diu­men­ges és lamen­ta­ble. Com­prenc que hi hagi més dibui­xos ani­mats perquè els infants són a casa, però hem d’empas­sar-nos tant sí com no pel·lícules de Tor­rente o aque­lles pel·lícules còmiques dels anys qua­ranta? Els cer­vells que mouen aques­tes coses hau­rien de pen­sar que també els adults pas­sem més hores a casa els caps de set­mana.

Una altra obser­vació: com ha nas­cut, cres­cut i esde­vin­gut mons­tre la cata­la­nofòbia? Ja sé que ha exis­tit sem­pre, però no d’una manera tan amarga, tan radi­cal, tan con­tun­dent. On és l’esquerra espa­nyola? Fora de molt pocs exem­ples, el pano­rama és deso­la­dor. No cal que afe­geixi que les deci­si­ons judi­ci­als són ofen­si­ves i con­tra­pro­du­ents: atiar tot un poble d’una manera tan greu i fer-ho amb argu­ments retorçuts i mali­ci­o­sos és dic­ta­to­rial. Ja sabem que el govern del PP és un dels pit­jors que mai hi ha hagut a l’Estat espa­nyol, i que estan mor­tets de por per la pos­si­bi­li­tat de per­dre Cata­lu­nya. Però la por és mala con­se­llera.

Dar­re­ra­ment he rebut mis­sat­ges que inci­ten a la revolta vio­lenta. Tots ells en cas­tellà. M’ha fet pen­sar.

L’exili o la presó? Això és el que ens espera? Perquè si és així, és una prova fefa­ent que vivim en una dic­ta­dura.

Estem immer­sos en una crisi gravíssima: els hos­pi­tals no tenen recur­sos, ni la uni­ver­si­tat, ni les ins­ti­tu­ci­ons cul­tu­rals. Us heu ado­nat que això és el pit­jor que podeu fer?

La cosa va començar amb la gra­ci­eta d’Alfonso Guerra de reta­llar l’Esta­tut que havia votat el Par­la­ment i el poble català en referèndum. Des d’ales­ho­res, una cadena d’errors s’acu­mu­len i un dia els explo­ta­ran a les mans.

Hi ha mala peça al teler.