Opinió

opinió

Els aparells F-16 i les pensions

Queden encara il·lusos que creuen que amb un canvi de govern milloraríem

Aquesta set­mana ha sal­tat la notícia (o la bola): “El Minis­teri de Defensa espa­nyol tra­mita la com­pra de 50 apa­rells Lockeed Mar­tin F-16 Figh­ting Fal­con a Ale­ma­nya, que aquesta adquirí als EUA a finals del segle pas­sat. Els ame­ri­cans els havien uti­lit­zat en els con­flic­tes bèl·lics en què inter­ve­nen. Ale­ma­nya els ha tin­gut al ser­vei de l’ONU. No està gens clar si és o no és veri­tat. Els últims dies ha pros­pe­rat la notícia amb l’escan­dalós afe­git: “La com­pra a Ale­ma­nya de mate­rial molt vell, es fa per tor­nar aquesta el favor al govern espa­nyol, tra­me­tent en Puig­de­mont din­tre d’un paner amb cin­tes de colors.” He de dir que resto deso­ri­en­tat pel que fa a aquest assumpte tant relliscós. “Alto!” Sento un crit a la sala on algú de la família resta veient la tele­visió. “Avi, avi”, cri­den. Es deuen haver fet mal? Corro i veig que res­ten drets mirant la pan­ta­lla de tele­visió. “En Puig­de­mont, en Puig­de­mont!”, cri­den. Aca­ben de dir que el jutge ale­many no troba pro­ves de la supo­sada rebel·lió i violència i sor­tirà en lli­ber­tat! Cri­den com si fos un de la família. Ale­gria gene­ral a Cata­lu­nya –amb excep­ci­ons, és clar–. Si la mani­o­bra aèria era veri­tat, se’ls farà mala sang. Era molt rar que Ale­ma­nya actués així amb un assumpte que li rellisca. La com­pra comen­tada té un aspecte col·late­ral molt greu. He fet les con­sul­tes de ritual a inter­net i, sor­pre­nent­ment, diuen que no dis­po­sen de cap mena d’infor­mació de les dades de preus de l’apa­rell F16 en qüestió. Deta­llen tota la història de l’F16, però el preu actual d’un apa­rell actu­a­lit­zat –no pas nou–, que el nos­tre valent i ben coman­dat Ejército del Aire no pot pagar i per això com­pra apa­rells usats. Faran, si segueix l’ope­ració, una des­pesa inútil. Supo­sant que es declarés una guerra inte­rior, ense­nyant les foto­gra­fies de l’F16 en farien prou. Els con­tra­ris sols tenim els gani­vets de tallar pa i la raó, aquesta mena de cosa que ha cai­gut en desús i que en cri­dar-ho públi­ca­ment obre les por­tes de les ria­lles. Algú diu: “Qui és aquest? Un que té raó”, diuen, i la ria­lla esclata. Tenia interès a saber l’import d’aquesta ope­ració, si és que es produís, perquè l’altra notícia que ha cor­re­gut aquests dies és la del perill de no haver-hi sufi­ci­ent diner per a les pen­si­ons. No aug­men­ten els ingres­sos i els pas­sen d’un lloc a l’altre.

És tan i tan fas­tigós aquest assumpte, que he fet punt i a part per tocar-lo. L’any pas­sat la puja de pen­si­ons va ser de l’0,02 al 0,9%, d’altes a bai­xes. Real­ment són xifres ridícules amb les quals fa molts anys que ens atro­pe­llen. Aquest any amb molta sort les dei­xa­ran tal com l’any pas­sat, i si el dèficit d’ingres­sos aug­menta, rebai­xa­ran irre­mis­si­ble­ment les més altes. Hem arri­bat a un punt de la història actual en què toquis el que toquis de les pres­ta­ci­ons esta­tals, a tot arreu hi ha con­flic­tes i pro­ble­mes. Que­den encara il·lusos que cre­uen que amb un canvi de govern millo­raríem. No és sola­ment la forma de govern el que resta espat­llat; s’ha per­dut la il·lusió, que és més greu que per­dre la xaveta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia