Boira a Madrid, Europa aïllada

Existeix la llegenda segons la qual un dia de 1930 el diari britànic The Daily Mail va publicar el titular: Boira al Canal. El continent, aïllat. El titular, tant si és verídic com si és fals, té l’encant de retratar en una línia sobre la meteorologia el teòric narcisisme dels britànics i per això la premsa espanyola el cita sovint quan parla del Brèxit.

La temptació de mirar la boira sobre un mateix com si aïllés la resta no perd atractiu, sinó que des de l’1 d’octubre està de moda al sud del canal de la Mànega. Quan la BBC va retratar la violència policial l’1-O, un opinador de pes a Madrid va inventar la paraulota anglocondescendència per advertir, en nom de tots els espanyols, que en el futur no es toleraria mai més “l’insofrible sentiment de superioritat anglosaxó que estem patint des de l’1-O”. La boira de Madrid aïllava així el Regne Unit i la BBC que fa periodisme en lloc d’imitar Informe Semanal i posar la banda sonora de L’exorcista a Carles Puigdemont. Però la boira a Madrid no s’atura i ha aïllat Bèlgica, Suïssa i, finalment, Alemanya. “Molt probablement en el cas que seguissin en la seva anàlisi argumental les regles pròpies del discurs de la racionalitat comunicativa, el seu desenllaç acabaria en la concessió de l’euroordre”, alliçona Alberto Jorge Barreiro –de la sala d’apel·lacions del Suprem– els jutges de Schleswig-Holstein per titllar-los subtilment d’irracionals per no lliurar Puigdemont per rebel·lió. I al rescat de la torturada prosa de Pablo Llarena –de difícil traducció a l’alemany– ha sortit l’escriptor Javier Cercas, que al Süddeutsche Zeitung ha alliçonat que “els millors cops d’estat es donen sense violència física” i ha etzibat als alemanys si ja han oblidat que Hitler va ser elegit en democràcia. Boira a Madrid. Europa aïllada, és el titular reconfortant de qui no entén que dir “cop d’estat”, “violència” i “supremacisme” cada minut no serveixi a l’estranger. A Madrid, que no és una illa, el que al matí sembla boira, a vegades és només pol·lució.