30 anys

El Banc dels Ali­ments de Girona cele­bra aquest dis­sabte al matí una jor­nada de por­tes ober­tes per donar a conèixer a la ciu­ta­da­nia què fa i com ho fa. Una jor­nada que s’emmarca en els actes per com­me­mo­rar el trentè ani­ver­sari, que ahir a la tarda van comp­tar amb la part més ins­ti­tu­ci­o­nal. L’impacte i suport ciu­tadà que ha tin­gut els últims anys el Gran Recapte que orga­nit­zen els bancs dels ali­ments els ha donat una pro­jecció que fa més neces­sari que mai expli­car-se. I aquest és l’objec­tiu de la jor­nada de por­tes ober­tes d’avui. Cal expli­car molt bé quins són els objec­tius, com s’obte­nen els ali­ments, a qui es fan arri­bar, com es repar­tei­xen i amb quins cri­te­ris. Tot forma part de la trans­parència que ha d’acom­pa­nyar l’acti­vi­tat del Banc dels Ali­ments i que la soci­e­tat té tot el dret a exi­gir ja que també és la que dona. Una trans­parència que ha de ser­vir per enfor­tir la cre­di­bi­li­tat i per evi­tar qual­se­vol efecte nega­tiu sobre la seva bona repu­tació. La repu­tació costa molt d’acon­se­guir, però es pot per­dre en un moment. I ningú està fora de perill, ni els bancs dels ali­ments. Prin­ci­pal­ment quan les xar­xes soci­als per­me­ten escam­par fàcil­ment qual­se­vol afir­mació, sigui o no certa. En el cas del Banc dels Ali­ments de les Comar­ques de Girona, ha pogut com­plir 30 anys man­te­nint la cre­di­bi­li­tat i la repu­tació necessària no sola­ment per con­ti­nuar l’acti­vi­tat, sinó per créixer sense parar. Dels 1.500 qui­los d’ali­ments repar­tits el 1988 ha pas­sat als gai­rebé tres mili­ons de qui­los anu­als actu­als. En total, uns 25 mili­ons en els seus 30 anys d’història. Però ni la cre­di­bi­li­tat ni la repu­tació ser­vi­rien de res si no fos per la soli­da­ri­tat i gene­ro­si­tat dels giro­nins. Siguin per­so­nes indi­vi­du­als, empre­ses, ins­ti­tu­ci­ons públi­ques o enti­tats soci­als, que són les encar­re­ga­des de fer arri­bar el men­jar a qui el neces­sita. Aquesta res­posta ciu­ta­dana és la cara del Banc dels Ali­ments, men­tre que la creu és que després de 30 anys aquest banc encara no ha fet fallida. Tots ho voldríem, a diferència del que volem que li passi a un banc con­ven­ci­o­nal. I si el Banc dels Ali­ments no ha fet fallida vol dir que encara és neces­sari. Vol dir que a casa nos­tra encara hi ha per­so­nes que no tenen accés a una ali­men­tació sufi­ci­ent. Això és el que compta. Això és el que importa. Això és el que ens ha de pre­o­cu­par, per tro­bar-hi la solució.