Francesc Cabana
Quadern d’economia
Benvolguda burgesia
Benvolguda burgesia,
Fa molts anys que ens coneixem. He parlat molt de vosaltres i, en general, us he donat bona nota. La situació de Catalunya, amb una renda superior en un 20% a la renda mitjana espanyola i similar a l’europea, ha estat cosa vostra, en bona part. Com a tot arreu hi ha hagut burgesia bona i dolenta, que tractava bé el factor treball o que els feia anar de corcoll, que tenia vocació d’empresari o que es venia l’empresa a canvi d’un bon feix de diners –com explicava la setmana passada–, la que innovava i la que havia de tancar perquè no ho feia.
Les vostres relacions amb l’Estat espanyol no han estat mai bones. Amb alguna excepció, és clar. Els empresaris han de tenir bona relació amb l’Estat, sigui el que sigui, perquè moltes coses de la vostra empresa en depenen. Adaptar-se al qui mana és un principi que teniu arrelat. Però heu trobat a faltar comprensió, potser perquè no teniu un apartament a Madrid. Els empresaris bascos el tenen i coneixen totes les autoritats del moment, a les quals troben en un restaurant, una sala de concerts o un camp de golf. Vosaltres, en canvi, sou dels que van i venen en un dia amb l’AVE o l’avió. Hi ha molt pocs catalans que manin. Tot el que hi ha a Madrid ho trobeu a Barcelona, amb l’excepció de la força de l’Estat.
La pregunta obligada, en els moments actuals, és: us ha ajudat l’Estat a desenvolupar la vostra empresa? S’ha fet càrrec d’unes infraestructures viàries, ferroviàries o aèries imprescindibles per a l’exportació? Heu trobat bona acollida a Madrid, després que la vostra secretària hagi concertat una entrevista un mes abans? Us ha rebut un ministre sense americana, elàstics i una camisa de l’Atlético de Madrid, en una mostra de desconsideració, com em va passar a mi fa uns anys? Si contesteu que sí a les primeres preguntes, demanaré a santa Llúcia que us retorni la vista. He escrit centenars de pàgines sobre les diferents generacions de la burgesia i totes elles em contestarien igual. Els organismes de l’Estat no us han ajudat precisament, han retardat mesos la vostra petició o us l’han negada perquè no els agradava i havien de consultar-ho abans.
És obligació vostra saber el que està passant des de fa un temps, o uns anys, al voltant vostre. És un moviment de base, no d’un partit polític o d’una associació. Els mateixos polítics han quedat sorpresos de la força del sobiranisme. Potser no penseu com ells, però heu d’acceptar que el moviment és transversal i que una pila d’empresaris s’hi han incorporat. Sou ben lliures de pensar com vulgueu, però no podeu negar l’estossinada del dia 1 d’octubre i que és indecent que polítics elegits democràticament i que no han trencat mai cap plat faci mesos que són a la presó. A mi m’enrabia d’allò més, perquè hi tinc amics, però no podem seguir pendents d’una justícia espanyola que devia estudiar una altra carrera, que no era la de dret.
No us demano que us feu socis d’Òmnium Cultural o de l’Assemblea Nacional Catalana, tot i que hi ha empresaris que ho són. Només que seguiu el moviment de prop i penseu com canviarien les coses si tinguéssiu un Estat proper i favorable a les vostres empreses, com tenen els vostres col·legues madrilenys. Aquest cop no sortiran escamots de la FAI, escorcollant casa vostra abans de portar-vos a la carretera de la Rabassada.
Ben cordialment.