Opinió

Ombres d’Estiu

Bufa el vent

“A ‘Wuthering Heights’ (Cims borrascosos) l’adjectiu descriu l’agitació atmosfèrica a l’indret en temps de tempesta

El primer cop que, a l’edició catalana de l’única novel·la d’Emily Brontë, apareix Wuthering Heights s’hi afegeix entre parèntesi Cims Borrascosos, nom amb el qual, a partir d’aleshores, serà referida la “residència del senyor Heathcliff”. “Wuthering”, però, torna a fer-se present tot seguit amb un asterisc, que remet a una nota a peu de pàgina. En el cos de la novel·la es diu que és un adjectiu específic de la regió que, sense ser anomenada, podem suposar que correspon a les altituds bromoses de Yorkshire, el comtat on l’autora hi va viure bona part de la seva vida. L’adjectiu “descriu l’agitació atmosfèrica a què està sotmès l’indret en temps de tempesta”. No m’invento que, mentre escric, novament llampega al lloc de la costa on ara visc: Tempesta real d’estiu versus tempesta hivernal de la ficció novel·lesca. A la nota, la traductora, Montserrat de Gispert, informa: “Wuthering és un terme de difícil traducció. És un adjectiu derivat del verb wuther, que significa ‘rugir, bramar, xisclar’, aquí referit al vent que bufa amb violència. De les possibles traduccions del topònim que dona títol a la novel·la (Puig Ventós, Cims Rúfols, etc.), hem escollit la ja popularitzada per les versions cinematogràfiques.”

A excepció d’Abismos de pasión, que Buñuel va rodar l’any 1954 a Mèxic, el títol original de les adaptacions cinematogràfiques de la novel·la també és Wuthering Heights. D’aquí, tenint present que la distribució dels films a l’Estat espanyol s’ha fet (i s’hi continua fent majorment) amb títols en castellà, intueixo que Cims borrascosos és una traducció de Cumbres borrascosas. Pensant-hi, he recordat haver llegit el títol Cims rúfols. Només l’he trobat a l’entrada brevíssima d’Emily Brontë a l’Enciclopèdia Catalana que es va escriure abans del 1996 en què, a Proa, es va publicar la seva novel·la per primer (!) cop en català.

Fa uns dies, comentava que estic llegint Wuthering Heights a una família bostoniana (els meus amics Chris i Mercè, si bé sempre serà gironina, i la seva filla Isalia) referint-me a la difícil traducció del títol. En Chris i la Isalia van dir que Wuthering podria ser el nom de la casa sense que volgués dir res. Però jo vaig parlar de wuther. En Chris va trobar-ho a Internet, va fer el gest de bufar i va mostrar una corba descendent pel que fa l’ús del verb. En tot cas, no l’usen a Boston, lluny dels erms de Yorkshire. Ho comentàvem mentre bufava agradablement el vent al Molinet, a l’Estartit, abans que Paquito D’Rivera bufés el seu saxo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia