Malpensat

Me’n vaig ado­nar l’altre dia que vaig tor­nar anar a córrer després d’uns mesos de no fer-ho. El perímetre que envolta el camp de pomes que em trobo a mig camí està tot encer­clat per una tanca elec­tri­fi­cada. Fa uns mesos, la tanca no hi era. El motiu me’l puc ima­gi­nar però no l’he pogut cor­ro­bo­rar. Al cap­da­vall del camp hi havia un pas obert, sense tanca, on un camió car­re­gava palets de cai­xes d’aquesta fruita. Al peu del tràiler, hi havia dos homes, dos ope­ra­ris, que tre­ba­lla­ven sense encan­tar-se. M’hau­ria agra­dat tro­bar-hi l’amo –que a més de pome­res també té pere­res– per poder-li pre­gun­tar si aque­lla tanca era una mesura dis­su­a­siva per evi­tar roba­to­ris. I suposo que amb un posat greu m’hau­ria reco­ne­gut que havia hagut de fer una inversió –com si no tin­gues­sin prou des­pe­ses– per tan­car tota la par­cel·la perquè un dia –o una nit– li van robar gai­rebé mitja collita. I jo pen­sa­ria: “No sé pas on ani­rem a parar!” Recordo que ens els pit­jors anys de la crisi econòmica, pas­sava a les hor­tes tan públi­ques com pri­va­des. Es dona­ven furts de frui­tes i ver­du­res. Sense anar gaire lluny, els horts de Besalú, que estan a tocar del pas­seig flu­vial, el meu pare hi menava un tros. Tant ell com d’altres eren vícti­mes cada dos per tres d’aquest mena de roba­to­ris. Si fos el cas, el del camp de les pomes, però, deu­ria ser un roba­tori més orga­nit­zat perquè l’extensió de ter­reny és enorme i, per tant, no és pas que siguis un sim­ple pas­sa­vo­lant que t’ena­mo­res d’uns fruits ufa­no­sos, no. Hi deu­ria haver tota una infra­es­truc­tura. La sola idea que sigui pels roba­to­ris que s’ha de fer aquesta inversió en segu­re­tat, em fa pen­sar una altra cosa. Que els page­sos i hor­to­lans que abans gai­rebé mai havien de patir pels seus con­reus més enllà d’una pedre­gada o una glaçada –o d’un porc sen­glar–, d’un temps cap aquí han de pro­te­gir les seves ter­res de les urpes d’uns altres depre­da­dors més temuts: els homes. Dec ser molt il·lús per pre­gun­tar-me: ”Què ens està pas­sant?” O això, o és que m’he mun­tat una història al meu cap perquè soc un mal­pen­sat.