Innocents

Això de la màgia de Nadal va com va. L’entorn i les circumstàncies de cada moment la poden agreujar o alleujar. La nostra situació personal, la d’allò que més ens afecta és definitiva, però també la de la nostra societat, la del moment polític. Un Tribunal Suprem que digui el dia 28, dia dels Innocents, que no deixa anar els presos polítics a casa per Nadal, és com una mala passada, una broma de mal gust. Com també ho són les giragonses argumentals que fan al mateix document per dividir els encausats de l’1 d’Octubre, i a uns deixar que se’ls jutgi a Barcelona, i als caps d’ala, a Madrid. Que el Suprem no es vol quedar sense pastís judicial. Que aquest judici tindrà la seva transcendència, i hi ha molts magistrats que hi vinculen la seva carrera futura. Ells sí que passen les festes a casa. L’altra innocentada, per cert, és fer passar bou per bèstia grossa, amb Vox a la Junta d’Andalusia. Blanquejar l’extrema dreta, una colla de galifardeus irresponsables, això és el que són aquests irresponsables que sospiren per tenir moqueta, despatx i cotxe oficial, per molt que vulguin donar lliçons de regeneració democràtica. Això haurà marcat aquest Nadal. Que és clar que també tindrà i té les seves dosis de màgia en d’altres àmbits. Més íntims, més familiars, amicals, infantils. En l’espai de la creixença, del pas del temps i del sentit de la vida. Del córrer el calendari, del joc i l’aprenentatge, de la frustració i de les absències. Del fer-se grans, de la felicitat compartida, i del pensar en els que no són a taula, ja sigui perquè han mort, ja sigui perquè estan malalts, ja sigui perquè s’estimen més no ser a taula, fugint del caliu del corral. La il·lusió del tió, de l’home dels nassos i dels tres reis de l’orient. Una il·lusió amb cartes marcades, amb límits temporals, de descoberta, de créixer i canviar la mirada. De perdre la innocència. Però no ho precipitem, ni accelerem si us plau, cada cosa al seu moment. Ja arribarà el Nadal en què el cop sobre el tió serà més displicent. I en l’esfera pública, no precipitem esdeveniments, ni perdem il·lusions, per bé que la frustració no ens sigui un element estrany.