El més canalla

Fa només uns dies el líder de Ciutadans, Albert Rivera, es vantava i reconeixia en un programa de televisió que a vegades s’havia fet l’adormit per no haver de canviar els bolquers a la seva filla. “El costat més canalla d’Albert Rivera”, resumia el titular d’una publicació digital recollint aquestes declaracions. I és que lluny d’avergonyir-se de reconèixer els fets, el polític assegurava que “tothom ho havia fet alguna vegada”. La campanya electoral està a punt de començar i els candidats volten pels platós de televisió exhibint la seva simpatia i intentant demostrar que són com la resta de mortals. Rivera, conscient que molts vots fugiran cap a opcions més dretanes i que es defineixen més obertament masclistes, intenta esgarrapar quatre titulars amb aquestes declaracions que pretenen ser més o menys gracioses. O potser aquest posat no és ni intencionat perquè moltes vegades els assessors de campanya –que no donen cap a tot aquests dies pel que es comença a veure– no arriben a filar tan prim. I és que en el món de Rivera (que tampoc queda tan llunyà) potser s’acaben complint aquelles frases que una dona molt sàvia ens havia repetit: “Els fills són teus” o una altra: “A partir d’ara, menjaràs fred.” Encara que la pregunta que potser s’haurien de fer els ciutadans seria: quina credibilitat pot tenir un servidor públic que no és capaç ni d’aixecar-se a mitjanit per tenir cura de la seva filla?