Ferraters

Una de les places principals de Reus està dedicada a un home: al general Joan Prim que s’hi està, assegut damunt del seu cavall mentre aixeca l’espasa. Durant la Guerra Civil els de la CNT van voler enderrocar l’estàtua i un xiquet s’ho mirava des d’un terrat. Aquest xiquet era Gabriel Ferrater, el que seria el poeta català més important del segle XX.

Al general Prim el van matar i amb ell, també va morir la possibilitat d’una Espanya diferent. Gabriel Ferrater es va matar, però la seva obra literària perviu i no perd volada en absolut, al contrari, cada vegada desperta més interès. L’associació Gosar Poder s’ha creat a Reus per tornar a fer vigent a Reus la figura de Ferrater tal com ho és en d’altres indrets del país. I és que Ferrater és vigent i té tirada entre la gent jove, dues de les xerrades que ha programat aquesta primavera són de joves com la Roser Casamajor o la Marina Porres que han centrat en Ferrater el punt de gravetat dels seus estudis. Tanmateix Gabriel Ferrater no és només per a filòlegs o estudiosos, sinó que també ha aplegat un bon nombre de gent en un club de lectura sobre la seva poesia a la Biblioteca Xavier Amorós.

Aquest col·lectiu Gosar Poder arrenca de 2017, de quan Reus va ser Capital de al Cultura Catalana i algunes persones no van voler que s’oblidés l’obra de Ferrater, però en aquella ocasió van ser el seus textos menys coneguts, com ara cartes, traduccions, i fragments de classes universitàries van ser el material sobre el que s’aixecava l’espectacle Al cor d’una rosa de fulles moixes que la companyia de teatre la Gata Borda va estrenar al claustre de l’Institut Salvador Vilaseca, un altre espai ben ferraterià com la plaça del Prim.

La vigència de Gabriel Ferrater també passa per la del seu germà Joan. Si la lucidesa de Gabriel és incomoda per qualsevol dirigisme cultural, l’obra cantelluda i esmolada del Joan esdevé difícil de classificar, i per tant de difondre. Però hi és, i la circulació enguany dels seus dietaris demostren que l’interès per l’obra dels Ferraters hi és, per tant, no s’entendria que les administracions donessin l’esquena a l’interès de redescobrir una de les majors figures de la literatura del segle XX.