Agafar aire

Ami, què volen que els digui, de la jornada electoral d’ahir em va semblar tant o més important que les dretes espanyoles no sumessin que no pas que les eleccions les hagi guanyat Pedro Sánchez. Sánchez, no ens enganyem, és el mal menor. Anit, vist que l’alternativa era pitjor, a molts fins i tot els va semblar que Sánchez no era aquell que ens va aplicar el 155 ni el mateix que en campanya ha dit un cop rere l’altre que ni dret a decidir ni referèndum ni independència ni res de res. Sánchez es mereix governar (la seva formació ha tret el doble de diputats que la segona força política) i ho pot fer còmodament amb qui decideixi; fins i tot amb allò de la geometria variable. Però qui es pensi que Sánchez és la solució, a mi em fa l’efecte que s’equivoca. Perquè, veient el mapa d’Espanya d’ahir (tot del mateix color, menys a Catalunya i al País Basc), de solució continuo pensant que només n’hi ha una. Sánchez, en tot cas, ens permet a tots agafar una mica d’aire. Agafar aire i un bol de crispetes, immens, per veure com les dretes espanyoles (aquelles que ens alliçonaven, ens amenaçaven, ens insultaven i gairebé ens esborraven del mapa) han quedat amb un pam de nas i ara serà un tip de riure veure com es barallen per veure qui exerceix de veritat de cap de l’oposició. Les dretes espanyoles, les que ens volien fer desaparèixer, no només no ho han aconseguit, sinó que ara al Congrés dels Diputats (gràcies a la victòria històrica d’ERC i que JxCat continua viva amb set diputats) hi haurà cinc escons independentistes més. L’independentisme no para de créixer a Catalunya. I, mentrestant, la marquesa Cayetana (ho sento, no podia deixar de dir-ho) serà l’única diputada del PP a Catalunya. Quin paperàs, marquesa. Agafin aire, doncs, i veurem què passa els propers dies. Sabrem si Sánchez actua amb la lògica d’un partit progressista (i això és arribar a acords amb Podem, el PNB i qui sigui) o si la famosa operació d’estat PSOE-Ciutadans existeix de veritat. No esperin, però, que els diputats d’ERC i JxCat siguin clau i això serveixi per pactar cap referèndum. Ahir, simplement, vàrem agafar aire. Avui, el judici de l’1-O es reprèn a les deu.