Noves protestes a les Terres de l’Ebre

El Sud torna a protestar. El motiu és ara la construcció d’un dipòsit de residus industrials no perillosos a Riba-roja d’Ebre, a l’extrem Nord-Oest de la Ribera d’Ebre. Segons dades de l’Ajuntament, el projecte suposarà la creació de 44 llocs de treball, una inversió inicial per un vial d’accés de 4 milions d’euros, un cànon mínim de 240.000 euros els tres primers anys de funcionament (265.000 a partir del quart any i fins als 21 anys d’explotació prevista), a més de l’exempció de la taxa de recollida de residus pels residents (estimada en 90.000 euros anuals).

Alcaldes i veïns del territori, que en els darrers mesos s’han posicionat en contra del projecte, es van concentrar a Móra la Nova el passat 19 de maig per mostrar la seva oposició. Denuncien que el desenvolupament industrial de la zona no passa per tenir ’més porqueria’ sinó per potenciar els productes locals i el turisme rural.

Es dóna el cas que el mateix dia un centenar de veïns de Riba-Roja d’Ebre, favorables al projecte, es van manifestar a la seva localitat en sentit contrari tot exigint que s’escolti la seva opinió. Defensen que la inversió revertirà favorablement a les arques municipals i crearà llocs de treball, la qual cosa permetrà frenar el despoblament i dinamitzar l’economia local.

Durant les darreres dècades, les Terres de l’Ebre han protagonitzat protestes en contra de la construcció de diferents projectes, com el Plan Hidrológico Nacional, l’Almacén Temporal Centralizado de residus nuclears, o la central tèrmica que ENRON tenia previst construir a Móra la Nova. Els arguments latents de totes aquestes protestes han girat sempre entorn a la idea que les comarques del Sud de Tarragona requereixen un projecte de desenvolupament respectuós amb l’entorn.

Un aspecte nou de la mobilització generada arran del dipòsit de residus de Riba-roja d’Ebre és la dualitat en què es manifesta: a favor i en contra. A favor: el municipi, que veu una font de recursos per finançar despeses i serveis locals. En contra: l’entorn, que ha de suportar les eventuals externalitats negatives sense obtenir res a canvi. A l’Ebre, el despoblament i la situació econòmica fan preveure que aquestes visions contraposades entre els municipis individualment i el territori en el seu conjunt es poden reproduir en el futur.

Per a casar els dos planells (municipal i comarcal) i alhora frenar el declivi econòmic i demogràfic de les Terres de l’Ebre, és necessària una definició de prioritats estratègiques, que sigui acordada pels municipis i definida per agents supralocals. Com més trigui a arribar aquesta estratègia de conjunt, més irreversible serà la situació a combatre.